Mahmed El B., de 20 anys, ha inclòs al seu Currículum el següent mèrit: «Més de tres anys d’experiència en adaptacions ràpides i canvis de domicili sobtats a causa dels anys de cerca de treball a l’Estat espanyol». No exagera. Ha cursat més de 1.400 hores de formació en construcció, jardineria i manipulació d’aliments; tot i això, va tombant des del 2017. Amb 16 anys, Mahmed El B. va marxar d’amagat de casa seva, al Marroc, als baixos d’un camió, per arribar a Melilla a la recerca d’un futur; mesos després, va arribar a Barcelona. Al centre d’acollida de la ciutat comtal va rebre formació en diversos oficis, que podrien tenir sortida en fer-se gran, però quan va arribar als 18 anys es va trobar al carrer amb un permís de residència que no li permetia treballar. En efecte, la manca de permís de residència i de treball d’aquests joves els obliga a rondar pel territori nacional sense altra forma d’auxili que la seva pròpia capacitat de supervivència, en un medi hostil i amb perill de caure en les xarxes de delinqüència i/o l’explotació.

El Reial decret 903/2021, que reforma el Reglament d’Estrangeria, va entrar en vigor el 9 de novembre de 2021 i està pensat, sobretot, per a facilitar els permisos de residència i treball als tutelats majors de 16 anys i els extutelats.  Fins ara, en arribar als 18 anys se’ls exigeixen requisits, gairebé impossibles de complir, per a renovar la residència (recursos propis equivalents al 400% de l’IPREM, l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) o per a obtenir la seva documentació; i, encara quan compleixin aquests requisits, se’ls concedeix una autorització de residència, però no el permís de treball. La reforma també escurça els terminis per tal que els menors acollits obtinguin els seus papers com més aviat millor i no passin mesos indocumentats (de 9 mesos es redueix a 3 el termini per a acreditar la impossibilitat de retorn). A més, la modificació els permet renovar les autoritzacions cada cinc anys (i no anualment, com abans). El canvi també els autoritzarà a treballar de forma automàtica a partir dels 16 anys.

La reforma beneficiarà a uns 8.000 menors estrangers no acompanyats i a 8.000 joves extutelats, que van arribar sols a l’Estat espanyol, però que ja van arribar a la majoria d’edat. En definitiva, el canvi del Reglament té com a objectiu eliminar les traves actuals i evitar la irregularitat i la marginació facilitant l’accés al treball a milers de menors estrangers no acompanyats i a joves extutelats que van arribar a l’Estat de manera irregular.

Alguns sectors han criticat la reforma per entendre que pot ser un reclam i impulsi a més joves a emigrar. La reducció de terminis per a obtenir els documents i permisos (de 9 a 3 mesos) pot animar a molts joves estrangers a venir a l’Estat espanyol. També pot ser un incentiu per a les màfies i un obstacle per a la lluita contra la immigració irregular; i pot generar malestar amb els països de la Unió Europea, ja que els permisos facilitaran el tràfic d’aquests joves per la Unió.

La reforma del Reglament no és la panacea al problema immigratori. Desgraciadament, continuarà existint l’explotació laboral, el racisme, la xenofòbia, el rebuig al nouvingut, etc., agreujat tot per la falta d’una política comuna europea en matèria d’immigració, que reguli definitivament els fluxos migratoris, el repartiment just de les quotes entre tots els estats membres i asseguri una dotació econòmica adequada als països del Sud d’Europa (Itàlia, Grècia, Espanya i la resta) per a l’acollida digna d’aquestes persones.

La modificació del Reglament d’Estrangeria per als menors no acompanyats i extutelats és la porta a una oportunitat de futur i d’integració social. Si s’aprofita bé, després vindran els drets complementaris del règim legal d’estrangeria: agrupació familiar, etc. I els drets econòmics i socials del nostre Estat del Benestar, prestacions, serveis, etc.

Els beneficiaris d’aquesta reforma han de ser conscients que gaudiran d’un règim especial diferent del de la resta de menors immigrants que han entrat irregularment al país, com ells, però acompanyats de les seves famílies, i d’aquells que no han tingut la sort d’ingressar en centres tutelats. En aquests casos, els menors i joves continuaran, com fins ara, com a irregulars i amb el risc de ser expulsats.

Esperem i confiem que aquests joves sàpiguen aprofitar l’oportunitat que els dona el destí i el nostre país i que responguin amb generositat, respecte i adaptació a la nostra cultura, normes i forma de vida.

Per la nostra part, tenim l’obligació moral d’acollir-los, ajudar-los i tractar-los amb el que podrien ser: els nostres fills; aquesta generació futura que construirà, juntament amb els nascuts aquí, el destí del nostre país.

Concha Manrique
Advocada

Article publicat a la revista Església de Tarragona (novembre-desembre 2021 / n. 324)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies