El passat 4 d’abril el món va commemorar els 50 anys de la mort de Martin Luther King. Fou un dirigent carismàtic en la lluita de la població americana de raça negra per les seves llibertats.

A Atlanta, on va viure i està enterrat, vaig tenir l’ocasió de saludar Coretta, la seva vídua, i entrevistar un dels seus fills. Luther King va deixar moltes ensenyances, sobretot la força de la no-violència per assolir els ideals socials i humanitaris. Jo vaig rebre una lliçó inesperada aquell mateix dia de l’entrevista i me la va donar un noiet negre d’uns vint anys que era a la recepció del seu despatx.

Mentre esperava, em vaig atrevir a preguntar-li, per coses que havia llegit sobre el que és políticament correcte: vosaltres, com us estimeu més que us diguin, negres, de color, afroamericans…? La resposta fou: això ens és igual, el que valorem és el to en què ens ho diuen.

Sempre he recordat aquelles breus paraules d’un noiet amb qui vaig parlar cinc minuts. El to és molt important en les converses.

 Antoni Coll Gilabert, periodista

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies