Dimecres 3 d’octubre va començar el Sínode de Bisbes sobre la joventut. Netflix, Spotify, selfie, influencer, trap, etc. Quan l’Església escolta el món dels joves sovint li agafa vertigen. Recordo un grup de preveres als quals vam presentar aquesta llista de termes juvenils, i en acabar ens van confessar que s’havien sentit com home de neandertal.

Però no ens enganyem. Els noms varien. En la meva època eren Gun’s & Roses, Sensación de vivir, Bollycao, casset, etc. I anys abans Naranjito, els Beatles o Los Pecos. Cada època té la seva cultura juvenil que, tot i que sempre hi ha nostàlgics, gràcies a Déu va canviant.

Però hi ha una cosa que no canvia. Els joves de fa 20 o 10 anys, com els d’avui, com els d’aquí a 30 anys no deixaran de demanar el mateix: ser escoltats. Però què vol dir escoltar els joves?

Escoltar els joves no vol dir només saber tot allò que els agrada; no podem tornar a ser joves. Escoltar els joves tampoc vol dir sí a tot el que demanen; no sempre podrem o serà bo per ells. Escoltar els joves tampoc no és una tàctica per saber què volen i fer que consumeixin el nostre producte; això ho fan les multinacionals.

Tot això potser ho haurem de fer, però la raó per la qual els volem escoltar va més enllà. Escoltar els joves vol dir aturar-se, i deixar que parlin. Interessar-se per ells. Sovint no tindrem la resposta a les seves preguntes. Però potser tampoc no ho estan demanant. Per què, doncs, voler ser escoltats?

Aquest Sínode de Bisbes sobre la joventut no sabem quines resolucions oferirà. Difícilment donarà receptes màgiques. Però haurà fet una cosa que tot jove en el fons agraeix. Quan un jove se sent escoltat, descobreix que és important per a algú. Que algú el té en compte i que la seva vida té un valor. Déu s’ha fet un de nosaltres per escoltar-nos i dir-nos que som importants als seus ulls. Que la nostra vida té un sentit.

Només per això ja haurà valgut la pena el Sínode.

I no tenim res a dir, l’Església als joves? I tant. Déu té una paraula per a cada jove, i aquesta paraula és Jesús. Però no l’escoltaran si abans no els escoltem, i no sabem què els preocupa, què somien, què els fa patir, què esperen. No anunciem Jesús als joves perquè la mitjana d’edat a les parròquies és de 65 anys.

Ho fem perquè els estimem, i perquè estem convençuts que Jesús és l’única paraula que sempre valdrà la pena ser escoltada i que mai no passarà de moda. Preguem pels fruits d’aquest Sínode. El primer fruit ja s’ha produït: el mateix Sínode.

Mn. Bruno Bérchez, delegat diocesà de Joventut de l’Arquebisbat de Barcelona
Article publicat a Catalunya Cristiana (7 d’octubre de 2018 / núm. 2037)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies