977233412 premsa@arqtgn.cat

arquebisbe-gran

Amb gran entusiasme he llegit l’últim llibre fruit de l’amistat entre el papa emèrit Benet XVI i el periodista alemany Peter Seewald.

Després de «La sal de la terra», «Déu i el món» i «Llum del món», apareix ara «Últimes converses». Joseph Ratzinger té una llarga trajectòria, com a teòleg, professor, arquebisbe, cardenal i vuit anys de pontificat. En aquests moments s’ha deixat convèncer pel periodista per oferir les reflexions més personals i per això més sucoses.

Aquesta obertura de l’ànima ens permet conèixer millor a un dels gegants de la nostra era i, sobretot, apreciar la seva humanitat i la seva senzillesa de la qual jo mateix, com a Arquebisbe de Tarragona, vaig tenir experiències inoblidables.

El nom de Ratzinger queda associat per la història a Facultats de Teologia de Universitats tan prestigioses com Bonn, Münster, Tubinga i Ratisbona, i a teòlegs amb els quals va compartir converses com De Lubac, Von Balthasar, Congar, Pieper, Karl Barth, Hans Küng… i, sobretot, queda lligat indefectiblement a sant Joan Pau II, que el va cridar al seu costat fent-li deixar l’Arquebisbat de Munic per anar a Roma.

En el llibre s’explica la violència que Ratzinger va haver de fer-se a si mateix per abandonar la seva tasca prioritària d’investigació teològica per a servir a la Cúria, i les vegades que va tractar de deixar la feina al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, fins que el papa Wojtyla li va dir: «No es molesti a presentar-me la dimissió perquè no li faré cas. Vostè ha de seguir mentre jo estigui aquí».

Així mateix es descobreixen situacions fins ara poc conegudes, com l’hemorràgia cerebral que va patir l’any 1991 i la completa ceguesa que afecta actualment al seu ull esquerre. Tot això al costat de la seva necessitat de dormir les hores necessàries a la nit i fer la migdiada, costum que va adoptar després de descobrir-la a Itàlia.

Detalls: sempre escriu a llapis, fins i tot les seves encícliques, riu sovint (el periodista ho constata en múltiples ocasions), va cremar a una estufa la seva tesi d’habilitació com a catedràtic, que li havia reportat una forta tensió, i reconeix sense cap resistència que la seva mare va ser filla il·legítima, circumstància que diu no va suposar res per a ell quan ho va saber «ja que la meva mare era tan convincent que no necessitava cap certificat de moralitat».

Amb tot, els meus paràgrafs favorits són els que el descobreixen en la seva humilitat, quan no dóna cap importància al fet que fos un desertor de l’exèrcit de Hitler, o quan corregeix al seu entrevistador al·legant que en realitat no és poliglota, perquè no coneix bé cap idioma.

Finalment, de la lectura d’aquest bell llibre, em quedo amb la profunda afirmació que va fer en la solemne missa d’inici del seu pontificat: «El meu veritable programa de govern és no fer la meva voluntat, no seguir les meves pròpies idees, sinó posar-me, juntament amb tota l’Església, a l’escolta de la paraula i la voluntat del Senyor».

Jaume Pujol Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona

(Article publicat a La Vanguardia el diumenge 04-12-16)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies