977233412 premsa@arqtgn.cat

Vaig començar el meu voluntariat a l’Hospitalitat  l’any  2003. Què ha estat per a mi tots aquests anys el fet de viatjar a Lourdes i conviure amb tots els malalts i els pelegrins? Primer us diré què vol dir ser voluntari, quina actitud ha de tenir el voluntari amb tot el que això comporta.

L’educador social Eduard Sala diu: «Acompanyar  l’altre sempre és trepitjar terra sagrada i s’ha de fer de puntetes». Són unes paraules molt ben dites que inclouen tota l’actitud i el bon fer que ha de tenir un voluntari vers totes les persones principalment tots els malalts.

El voluntari ha de saber escoltar, respectar i comprendre el malalt amb tot el que comporta. Hi ha unes paraules que ha de tenir com a lema principal: compartir, estimar i ser solidaris amb el qui més ho necessiti. Això és primordial en tots els moments en què es pugui trobar amb el malalt. Aquests sentiments són la base d’un bon voluntariat. Tenir empatia, posar-se en el lloc de l’altre. Hi ha també un sentiment inqüestionable que és acompanyar el malalt des de l’amor i per l’amor, o sigui estimant i donant.

La primera cosa que em va captivar de Lourdes és la fe amb què s’hi va, un sentiment que es veu palpable fins i tot en l’aire que es respira en aquest Santuari.  Un grup de persones a Lourdes dèiem: «Quantes alegries hem vist aquí amb els malalts, són feliços però també quantes llàgrimes. Lourdes té això tan particular: la fe en tots els sentits i el fet de buscar també respostes a tants problemes personals. Quan tornem diem: «Ja tenim força per emprendre tot l’any en aquest sentiment vers la Mare de Déu».

Portem malalts que fa anys que venen, ells se senten feliços. Anar a les piscines amb ells és un sentiment inexplicable, només veure la seva cara d’emoció vers Maria és únic. Lourdes dona, ens dona a tots, un missatge d’esperança i seguretat, de fe i d’amor.

Aprofitant aquest testimoni m’agradaria afegir només un petit comentari del meu voluntariat als Camils, simplement per animar moltes persones a fer-se voluntaris. Estic a la residència i també a pal·liatius. En aquest lloc t’adones de com de necessitades estan les persones en aquest moment de la seva vida. En l’acompanyament reps molt més del que dones. Us explicaré un de tants casos en què et pots trobar. Una noia malalta terminal em va dir: «Yo sé una poesía de mi abuelo que ya se murió, yo no lo conocí, pero cuando lo encuentre en el cielo se la recitaré». Això us pot fer veure en aquest cas la importància que té el voluntari per a qualsevol persona que ho necessiti tant a l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Tarragona o en qualsevol  altre lloc.

                                                               Joan Cunillera Jané,
voluntari de l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes

Testimoni publicat al Full Dominical del 28 de juliol de 2019 (3.620)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies