El setmanari religiós Catalunya Cristiana va organitzar, el dijous dia 12 d’abril, una taula rodona sobre el tema «Comunicació religiosa a l’Església del segle XXI» amb motiu del número 2.000 d’aquesta publicació. El futur de la premsa tradicional, els reptes dels mitjans d’Església i de les mateixes diòcesis, o bé el contingut de la informació religiosa van ser alguns dels temes a tractar durant l’acte celebrat a l’auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna.

La taula rodona, moderada per la redactora en cap d’aquesta publicació, Carme Munté, va comptar amb la participació del director de l’Osservatore Romano, Giovanni Maria Vian; el secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, José María Gil Tamayo, i el director de Catalunya Cristiana, Jaume Aymar.

«La premsa no només té futur sinó que és indispensable», afirmava amb rotunditat Vian, afegint que «el paper, encara que sigui en format digital, és sinònim de garantia». Mn. Jaume Aymar també va defensar aquesta opinió expressant que tot i la seva vigència del paper cal que s’adapti al nou paradigma.

Per la seva part, José M. Gil Tamayo va defensar la vocació d’universalitat i accessibilitat que han de tenir els mitjans d’Església. «O la comunicació d’Església té un sentit evangelitzador, obert  i intel·ligible per a tothom, o més val que no existeixi», va expressar. També es va referir al contingut de la informació religiosa. «El fet religiós és molt ampli. La realitat de la vida de l’Església no es només eclesiàstica ni de crisi, tota pastoral ha de ser més comunicativa», va dir. En aquesta línia Vian va apostar per un canvi de mentalitat cap a una comunicació més laïcal i Aymar per la publicació de temes d’interès general que puguin ser llegits, també, per no creients.

«La plaça pública de l’Església catalana»

Amb motiu del número 2.000 de Catalunya Cristiana i en vistes del 40è aniversari del naixement de la publicació que se celebrarà l’any vinent, el setmanari ha renovat format i continguts. Segons Munté, «l’esperit és el mateix de la seva fundació, el de ser plaça pública de l’Església catalana». Però sense tancar-se en ella mateixa, sinó mirant a d’altres latituds, com Roma o Madrid, per exemple, tal i com va assenyalar la directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, Míriam Díez. «En aquest temps d’una gran secularització, Catalunya Cristiana és una declaració de principis i sinònim de voluntat de ser», va dir.

L’acte va comptar amb l’assistència de l’arquebisbe Jaume Pujol, com a president de la Conferència Episcopal Tarraconense; el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell; i el degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Josep Maria Carbonell, qui va donar la benvinguda a l’acte, entre d’altres.

Fotografies de l’acte

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies