977233412 premsa@arqtgn.cat

L’Octavari de Pregària per a la Unitat dels cristians cada any ens fa prendre consciència de la separació de les Esglésies cristianes. És un dolor i una esperança. L’Església està unida en el cor de Jesús i en la comunió dels sants però en el món està dividida. L’Església ja era «la catòlica» el dia de la Pentecosta i ho serà plenament en la seva consumació en la glòria. Els cristians portem el dolor de la separació i sabem que no és aquest el testimoniatge que hem de donar davant del món. El dolor provoca l’esperança i la nostàlgia de la unitat i perquè tenim esperança preguem. El fonament de la pregària cristiana és l’esperança. La pregària per la unitat dels cristians ens posa davant d’allò humanament impossible, però justament per això preguem, ja que per a Déu «no hi ha res impossible» (Lc 1:37). La pregària comuna posa totes les Esglésies cristianes sota la mirada de Déu i, sentint la seva mirada, hem d’avançar junts els uns vers els altres. Que estiguem separats no ens dispensa de què ens estimem intensament els uns als altres. Que estiguem separats no implica que no reconeguem els dons que les altres Esglésies han rebut, altrament les consideraríem indignes de rebre els dons de Déu. Els catòlics mirem amb un gran amor les santes Esglésies de l’Orient, que han conservat la successió apostòlica i han conegut la persecució de règims totalitaris i de fonamentalismes religiosos. Amb afecte mirem també a les comunitats tant diverses, són fruit de la Reforma luterana i calvinista, fidels a la predicació de la Paraula i admirem la familiaritat dels nostres germans amb l’Escriptura. També estimem i preguem per la Comunió Anglicana i ens alegrem de la iniciativa, programada per aquest any, de la visita apostòlica que conjuntament faran el Papa Francesc i l’Arquebisbe de Canterbury al Sudan.

El Papa Francesc ens convida d’avançar junts, uns al costat dels altres i proposa cinc camins en els quals podem caminar junts: el testimoniatge comú, la pregària, la causa comuna a favor de la justícia i dels més pobres, conèixer-se mútuament, el compromís a favor de  la creació en una ecologia integral. En una societat on de manera vertiginosa es fa present «la cultura de la gran buidor» les Esglésies cristianes tenen el deure d’aportar la riquesa del seu humanisme i l’Evangeli de Crist.  També el testimoniatge de la fe en el Déu vivent com a plenitud i sentit de tota persona humana. Amor infinit que crea i salva.

El treball ecumènic és ardu, pacient i fidel. Encara que alentit amb tantes dificultats és un camí irreversible. Mai tornarem enrere. Els cristians no podem caminar per camins de divisió, sempre d’unió. Ens uneix el mateix baptisme, la mateixa professió de fe en Déu Trinitat. Ens hi empeny el mateix Esperit.

Pregàries ecumèniques a la diòcesi

Amb motiu d’aquesta Setmana s’han convocat dues pregàries: el dimecres dia 22 de gener, a les 20.00 h, a l’església parroquial de Sant Pau de Tarragona; i el dissabte, dia 25 de gener, també a les 20.00 h, a l’església prioral de Sant Pere Apòstol de Reus.

Mn. Rafael Serra.
Doctor en teologia.

Artícle publicat a la pàgina de religió del Diari de Tarragona el dissabte dia 18-01-20

 

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies