977233412 premsa@arqtgn.cat

Un grup de granotes anaven pel bosc i van passar prop d’un pou. Dues van caure i les que estaven dalt van lamentar la sort i els deien que era tan fons que no podrien sortir, és inútil l’esforç, deien. Una, després de provar-ho unes quantes vegades, es rendí i va morir; l’altra seguia provant-ho cada vegada amb més força, tant que al final va aconseguir sortir. I quan era dalt li van dir: entenies el que et dèiem? Ella va respondre: soc sorda, pensava que m’animàveu!

Fem proclames de l’important que és conèixer la realitat, d’estar ben informats i només després podrem reaccionar justament. Cert. Ara bé l’empatx que pot produir tanta informació obliga a triar quins canals fem nostres. Conscient que no ho podem saber tot i que hi ha molts matisos hem de prioritzar on connectem.

Hi ha informacions contaminants, negatives, que condemnen i prou: creen desànim. En aquetes cal fer-se el sord. Claríssim, girar pàgina i buscar qui explica bondats, realitza promeses i ofereix un creixement integral.

La novetat convoca i la desitgem. Hi ha  una Bona Notícia, la de l’Evangeli que encara és Nou perquè no acaba d’arribar a dins de cadascú. Obrir-se sincerament a Déu és obrir-se als germans. Escoltar Déu és escoltar el sofriment i les alegries del altres.

Fer-se sords al maligne és deixar de banda el pessimisme i la por. Fer cas del mal, recrear-s’hi repetint les males notícies és cosa del maligne. Vèncer el mal amb el bé vol dir saber connectar on pugui reconèixer les bones notícies, ser creadors d’esperança i escoltar tot el bé de Déu que es nota quan mires amb fe. Destruir l’alegria, és pecat. El diagnòstic negatiu desanima. Tot allò que frena l’esperança exigeix revisar-ho.

Necessitem regenerar el medi on ens trobem ple de falses notícies. Quan estem atents a la bellesa de la creació i del bon fer de moltíssima gent fem cas al crit bíblic «Escolta, Israel...».  Dedicar temps a escoltar i alliberar-se del bullici per poder discernir, és un do. Sortir d’un mateix, alliberar-se de les xarxes socials que creen com una presó informativa intoxicada… suposa fer silenci interior i no mentir-se: dins tenim vida. I no tindrem por d’escoltar l’altre.

Per tant, cal escoltar amb el cor, mirar contemplant, creure amb joia, veure ple d’esperança el sepulcre buit, descobrir un temps de purificació en la crisi eclesial, en el judici sobre les idees creure que hi haurà una futura oportunitat, amb els pobres que només tenen present, compartir-hi el nostre temps. I amb els sords voluntaris tenir una alegria pacient.

Escoltar la veritat del ressuscitat, sense por, vol dir caminar cap a la vida; vol dir tenir la capacitat per poder dir: “Aquí em teniu”, com la millor de les pregàries, perquè soc do i soc per ser donat.

Estiguem atents! Amb el do de l’escolta veiem el Ressuscitat. Trobar-se amb Ell vol dir alegrar-se i celebrar-ho!

                                               Pere Dalmau, pvre.
Article publicat al Full Dominical del 31 de març de 2019 (n. 3603)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies