Llicenciada en Història de l’Art, Roser Martín és mare de família i porta onze anys treballant a la Delegació de Patrimoni de l’Arquebisbat on va començar com a documentalista. El passat mes de juliol l’arquebisbe Joan va nomenar-la delegada diocesana per al patrimoni cultural sent la primera dona que està al capdavant d’aquest organisme diocesà.

Com afronta aquesta nova responsabilitat?

El repte professional que se’m planteja és il·lusionant i engrescador tot i que soc conscient de la gran responsabilitat que comporta aquesta delegació i del servei que se m’ha encomanat. L’arquebisbe Joan ha confiat en mi per assumir aquesta missió que acaro amb alegria i esperit. S’ha d’entendre bé, com en tots els camps de la vida, que el treball no és d’una sola persona sinó de totes les que han anat bastint el llegat que m’ha arribat i cal pensar sempre que el treball seguirà després. Aquesta història m’encoratja i considero un honor poder continuar amb l’empremta deixada, sempre amb tot el meu agraïment.

—Què engloba el patrimoni cultural de l’Església?

Entenem com a patrimoni cultural el conjunt de temples, arxius, biblioteques, museus, retaules, escultures, pintures, teles, orfebreria, mobiliari i objectes interessants pel seu valor històric i artístic que van ser creats amb una finalitat concreta: la transmissió de la fe cristiana a través dels ensenyaments catequètics i de les celebracions. L’Església s’ha servit de les Belles Arts com a instrument pedagògic per il·luminar i conservar la fe en el poble fidel. El resultat és un extens patrimoni amarat de valors i significats que l’Església fomenta, conserva, utilitza i continua posant a disposició del culte, de l’evangelització i de la cultura.

—Quina és la missió d’aquesta delegació?

 La delegació ha de vetllar i tenir cura de tot allò que fa referència al patrimoni cultural acompanyant i assessorant als preveres i responsables dels llocs en la conservació, protecció, valoració i manteniment d’aquest immens llegat. Per a procurar l’estricte compliment de les lleis hem de fer l’inventari i vetllar per les noves creacions artístiques tot fomentant la unió de l’art i la pietat.

Com planteja l’arquebisbe Joan en la seva exhortació pastoral L’Esperit fa jove l’Església, hem de creure en una Església que surt a l’encontre dels altres a fer atractiva la fe. Per aconseguir-ho hem de treballar sinodalment pel bé comú i encoratjar tothom a tenir cura del patrimoni que tenim sota la nostra responsabilitat.

—Si avui dia l’Església disposa d’un extens patrimoni ha estat gràcies a la salvaguarda i conservació que n’ha fet al llarg dels anys…

 La salvaguarda i custòdia d’aquest extens patrimoni ha estat sempre una de les principals preocupacions de l’Església de Tarragona. Aquesta missió no ha estat sempre exemplar, han existit errades, omissions i debilitats en el passat i també en temps més recents. El balanç de patrimoni malmès durant els diferents períodes històrics que van des de la Guerra del Francès (1808-1813) fins a la Guerra Civil (1936-1939) és desolador, però hem de reconèixer que gran part del patrimoni salvat d’aquests infortunis es conserva gràcies al zel i a la sensibilitat de la comunitat de creients que, de forma exemplar, han vetllat pel patrimoni al llarg de la història.

—El sosteniment del patrimoni cultural eclesiàstic també comporta una gran inversió econòmica…

 El sosteniment del patrimoni implica una gran responsabilitat i requereix d’una gran inversió en rehabilitació, conservació i manteniment ordinari. Les estadístiques indiquen que el patrimoni cultural propietat de l’Estat i de particulars està a l’entorn del 20% mentre que el 80% restant és de titularitat eclesiàstica. Es parla de l’impacte econòmic d’aquest patrimoni i la renda que genera a través del turisme cultural però el seu sosteniment es fa inviable sense les ajudes i les aportacions tant de l’administració com dels fidels. Més enllà de la fredor de les xifres, no podem perdre de vista que el patrimoni cultural de l’Església té una funció educativa, cultural i pastoral i és per aquest motiu que cal conservar-lo, restaurar-lo, revaloritzar-lo i també ampliar-lo.

Quines són les prioritats de la delegació ara mateix?

 L’actual context sanitari fa que sigui especialment complicat en aquests moments el plantejament de qualsevol actuació, per això la nostra prioritat és vetllar pel manteniment del patrimoni amb petites inversions que garanteixin la seva conservació. El benefici que suposa el manteniment i l’aplicació de mesures preventives per a la conservació dels béns culturals garanteix no haver d’arribar a situacions extremes quan les inversions acaben sent més elevades. La prevenció, el manteniment i la conservació del patrimoni no només comporta avantatges, des d’un punt de vista de conservació-restauració, sinó també des d’una perspectiva econòmica.

Entrevista publicada al Full Dominical del diumenge 11 d’abril de 2021 (n. 3709)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies