Augmenten els rectors estrangers a les parròquies tarragonines
Fins a vuit sacerdots de diverses nacionalitats estan destinats a diferents municipis per afrontar la manca de vocacions a la diòcesi

Les vocacions sacerdotals dins l’Església catòlica estan baixant al nostre país i l’arquebisbat de Tarragona no n’és cap excepció. La mitjana d’edat dels rectors de les parròquies tarragonines —n’hi ha un total de 139— ha pujat de manera imparable en els últims anys i ara està situada en els 65 anys. El nombre de seminaristes també ha baixat i al Seminari de Tarragona actualment només n’hi ha vuit i, tot i que els rectors allarguen l’exercici actiu més enllà dels 75 anys si la salut els hi permet, no n’hi ha prou per cobrir les necessitats de totes les parròquies. Una de les estratègies impulsades en els últims anys per l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, per afrontar aquesta situació ha sigut l’arribada de sacerdots d’altres països per encarregar-se d’algunes parròquies. No és l’únic bisbat català en què trobem rectors d’altres països. Al bisbat d’Urgell, per exemple, hi ha mitja dotzena de capellans colombians.

El primer que va arribar va ser el polonès Adam Safianczuk, que el 2009 es va convertir en rector de les parròquies de la Secuita, l’Argilaga i Vistabella. “Va arribar al nostre país un parell d’anys abans per aprendre català i castellà mentre m’ajudava a la parròquia de la Móra, a Tarragona. Des de fa uns anys és rector de Sarral”, explica el vicari general de l’arquebisbat de Tarragona, Joaquim Fortuny, mà dreta de Pujol en el govern de l’arxidiòcesi. Safianczuk no és l’únic capellà polonès en parròquies de l’arquebisbat de Tarragona. També n’hi ha a la Bisbal del Penedès i Guimerà: Wlodzimierz Soszynski i Szymon Welka, respectivament. Recordem que diverses parròquies de les comarques lleidatanes de l’Urgell i les Garrigues formen part de l’arquebisbat tarragoní.

Trobem capellans d’altres nacionalitats. Per exemple, el romanès Iulian Butnaru, que és a Alforja i les Borges i que ja sabia parlar castellà perquè havia estat fent un doctorat a la Universitat Rovira i Virgili. A Riudecanyes, Duesaigües i l’Argentera hi trobem l’anglès Stephen Cochrane com a rector i Bernard John Farrell Robert com a diaca.

Pel que fa a sacerdots d’altres continents, a l’Espluga de Francolí és rector el brasiler Marcus Vinicius Teixeira Araújo i a Vinaixa el colombià Yesid Fernando Vásquez Acosta. Finalment un africà, concretament de Kigali, Jean Damascene Ndagijimana, és vicari a l’Arboç.

Un rector més

“El tractament d’aquests mossens és el mateix que el dels que han nascut a Catalunya. Valorem les seves capacitats i en quin medi s’adapten millor a l’hora de triar-los un destí, si a l’urbà o al rural. Estan un temps foguejant-se com a vicaris fins que veiem que es poden encarregar d’una parròquia com a rectors”, explica Fortuny, que assenyala que aquests capellans que venen d’altres països són joves i molts ho aprofiten per ampliar estudis. “No tots s’han adaptat. N’hi ha alguns que han vingut que no han acabat de quallar. Ens han dit que havien tingut problemes amb l’idioma, d’integració a la parròquia… Però la majoria no han tingut problemes i estan exercint molt bé la seva tasca”, assenyala el vicari general.

Manca de seminaristes

Actualment hi ha vuit joves estudiant al Seminari de Tarragona per ser capellans. El rector del Seminari, mossèn Norbert Miracle, reconeix que aquesta xifra, “tot i que és més alta que en altres diòcesis catalanes, és insuficient per a les necessitats que tenim a la nostra diòcesi. Hi ha una dada objectiva i és que en els pròxims anys es jubilaran més rectors”. Un seminarista tarda una mitjana de sis anys a formar-se i estar preparat per ser ordenat i portar una parròquia. Actualment un dels vuit que hi ha a Tarragona està en l’últim curs.

Miracle afirma que aquesta situació és un repte i des de l’arquebisbat hi han de trobar solucions. Una és que un mossèn porti més parròquies i que alguns treballs es confiïn a laics que estan preparats per assumir-los. El màxim responsable del Seminari explica que l’Església s’adapta als canvis de les últimes dècades, com que les comunicacions i les carreteres han millorat: “Ara un rector no està només en una sola parròquia, i agafa el cotxe per cobrir necessitats en diverses comunitats de fidels”.

La jubilació s’endarrereix

La mitjana d’edat dels rectors tarragonins ha anat pujant de manera imparable en els últims anys. Quan un rector supera els 75 anys, l’edat de jubilació, està obligat a notificar-ho al bisbat. Llavors el bisbe accepta la jubilació o, si així ho volen les dues parts, l’hi denega i permet que continuï. “Un cop superats els 75 anys, si el sacerdot es troba bé de salut pot continuar al capdavant d’una parròquia, però ho pot fer en una de més petita. És el cas de mossèn Borafull, que ha deixat de ser l’arxipreste de Valls i ara és rector de Maspujols i altres pobles del Baix Camp. És una jubilació diferent. Els mossens no s’estan sense fer res mentre els cos aguanta”, apunta Miracle. Actualment hi ha nou rectors en exercici a l’arxidiòcesi tarragonina que han superat els 75 anys.

Miracle reconeix que la situació actual de manca de sacerdots tarragonins per cobrir les parròquies del territori és el resultat de com ha canviat la societat catalana en els últims anys, amb una davallada de la religiositat, semblant a la d’altres països de l’Europa Occidental. Aquest procés no s’ha produït en altres països com Polònia i actualment, com hem vist, hi ha tres rectors procedents d’aquest país treballant en parròquies tarragonines. ¿Hi haurà més rectors estrangers en els pròxims anys? Fortuny explica que dependrà de l’arquebisbe que hi hagi, ja que els nomenaments depenen d’ell. Recordem que Jaume Pujol té 74 anys i l’any vinent haurà de presentar la renúncia al papa Francesc, que el podrà mantenir dos anys més en el càrrec. Però els números són els números i tot indica que en els pròxims anys hi haurà a les parròquies tarragonines més rectors procedents d’altres països.

Marcus Vinicius, un mossèn brasiler que ja porta sis anys en parròquies tarragonines

Marcus Vinicius Teixeira Araújo té 37 anys i és de nacionalitat brasilera. Aquest mes vinent complirà sis anys com a rector en parròquies tarragonines. Va estar més de cinc anys a Reus, a les parròquies dels barris Gaudí i Fortuny, i fa mig any que va ser nomenat rector de l’Espluga de Francolí i de Senan.

Teixeira portava dos anys com a mossèn en una parròquia de l’estat brasiler de Minas Gerais quan li va arribar l’oportunitat d’ampliar estudis venint a Catalunya a través d’un intercanvi, que ja havia portat el seu antecessor a Reus al país sud-americà durant set anys. Està molt satisfet de la seva experiència a Catalunya: “Em van acollir molt bé a Reus i també a l’Espluga de Francolí. Són dues realitats que tenen poc a veure perquè són dues maneres de viure molt diferents. Però és molt interessant per veure perspectives diferents del món”.

“A Reus oficiava les misses en castellà, ja que eren barris amb una gran immigració procedent d’Andalusia, però a l’Espluga ja m’atreveixo amb el català, tot i que encara haig de millorar bastant. L’idioma és una manera d’estar més a prop de la gent. El català i el castellà són dues llengües semblants al portuguès i això m’ha ajudat, però només pots millorar a través de la pràctica del dia a dia”, explica el capellà sud-americà, que assenyala que hi ha moltes diferències entre les parròquies catalanes i brasileres. Al Brasil la imatge de l’Església és més oberta i acceptada pels més joves. La mitjana d’edat dels mossens també és més baixa, de 39 anys. Aquí a Catalunya el clergat està més envellit i també els fidels. Però jo m’hi adapto”.

A l’Espluga de Francolí, Teixeira ha descobert mossèn Ramon Muntanyola, un sacerdot i escriptor del qual s’ha celebrat el centenari del naixement i al qual se sent molt pròxim per la visió oberta que tenia de l’Església. “M’agrada la literatura i estic descobrint autors que no arriben al Brasil, com Josep Pla, o música com la de Joan Manuel Serrat. Ara estic llegint El quadern gris de Pla”, explica Teixeira, que afirma que ja al Brasil era seguidor del Barça. I també de la selecció nacional del seu país, per descomptat.

Com a part negativa, troba a faltar la família, tot i que cada any viatja al Brasil i la seva mare i la seva germana l’han vingut a veure diversos cops a Catalunya. Teixeira es planteja seguir un temps més aquí, però la intenció és tornar al seu país.

El laic amb missió pastoral, una figura complementària

Per cobrir algunes necessitats de les parròquies per la manca de les vocacions sacerdotals, ja fa dècades que hi és present la figura del laic amb missió pastoral. La seva tasca és la coordinació i servei en els diversos camps de la parròquia al costat del rector, d’una manera especial donant suport i ajuda als voluntaris i responsables de les tasques que s’hi porten a terme: Càritas, catequesi, litúrgia, arxiu parroquial, acolliment de persones, preparació dels sagraments… “En un moment concret et pot tocar assumir la marxa d’una activitat perquè hi falten voluntaris. Això demana una experiència prèvia en els diversos camps de la tasca pastoral. És un compromís temporal. Per fer un bon treball és necessària una bona entesa i coordinació amb el rector i altres responsables de la parròquia. El que es fa depèn de cada lloc, segons les necessitats i les activitats parroquials”, explica Rosa Maria Sánchez, responsable de laics amb missió pastoral de l’arquebisbat de Tarragona.

Sánchez és laica amb missió pastoral des del 1982. “Vaig ser la primera, aquest servei no existia però vaig intuir aquesta possibilitat en un impàs que hi va haver a la meva parròquia d’Alforja quan, durant un parell de mesos, vam quedar sense rector i el que marxava em va donar unes pautes de responsabilitat per a aquell temps. Ja coneixia la realitat de la limitació que hi començava a haver per cobrir les necessitats de presència de mossens a totes les parròquies, i aquella experiència va anar gestant en mi una vocació que després s’ha acabat denominant laic amb missió pastoral ”, recorda.

La seva formació és la dels voluntaris diocesans en els diversos camps. “Assistim, segons les disponibilitats i necessitats de cada moment, a les formacions que s’ofereixen des de l’arxidiòcesi. També a nivell de grup, tenim reservats uns dies d’estiu per fer trobades de convivència i formació i compartim experiències”, comenta Sánchez.

65 anys
És la mitjana d’edat dels 139 preveres de les parròquies de l’arquebisbat de Tarragona. La manca de seminaristes tarragonins i el fet que els capellans que estan bé de salut allarguin l’activitat ha fet pujar aquesta xifra, que encara seria més alta si no fos pels sacerdots estrangers, que són més joves.

8 sacerdots estrangers
Actualment trobem vuit rectors estrangers en parròquies de l’arquebisbat de Tarragona. Hi ha tres polonesos, un romanès, un anglès, un brasiler, un colombià i un sacerdot de Kigali. Qui hi porta més anys és el polonès Adam Safianczuk, que després de portar les parròquies de la Secuita i l’Argilaga ara és a Sarral.

10 laiques amb missió pastoral
Actualment hi ha un total de deu laics en missió pastoral a les parròquies de l’arquebisbat de Tarragona. Totes són dones: dues són religioses, una casada, una viuda i sis solteres. Les dues últimes han sigut enviades el 2013 i el 2015. Al llarg dels anys també hi ha hagut algun home.

Jordi Salvat, periodista
Article publicat al diari ‘Ara’ (21/02/18)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies