El cineasta Pablo Moreno (Un Dios prohibido, Poveda, Luz de Soledad), que ha fet de Ciudad Rodrigo una ciutat de cinema, ha tornat a posar-se darrere les càmeres per recrear la història real d’una santa. En aquest cas no es tracta d’una santa reconeguda com a tal per l’Església, ni tampoc d’un personatge espanyol, com en les anteriors ocasions. La protagonista és Helena Studler (1891-1944), una religiosa francesa Filla de la Caritat, que en la Segona Guerra Mundial va treballar per millorar les condicions de vida dels presos de guerra a la ciutat de Metz i els voltants, arribant fins i tot a salvar més de dos mil d’ells.

La gran actriu espanyola Assumpta Serna dóna vida amb molta potència interpretativa a aquesta religiosa, i tan aviat és capaç de transmetre l’alegria de viure, com el seu enuig i angoixa davant la injustícia. L’actriu encarna amb molta frescor i autenticitat a Helena Studler, que va ser capaç de enfrontar-se als nazis únicament per la força de la seva fe i de la seva entrega als més necessitats. No només va exposar la seva vida, sinó que va deixar de banda la seva precària salut per dedicar-se completament a les víctimes de la guerra. Malgrat l’indiscutible protagonisme del personatge de sor Helena al film, aquesta està acompanyada d’un repartiment coral, en el que destaca la superiora Sor Lluïsa, interpretada per Luisa Gavasa (premi Goya per La Novia), o el col·laborador “Caja de Clavos” (Roberto Chapu), entre molts altres.

Un cop més Pablo Moreno torna a demostrar el que és capaç de fer amb pressupostos molt ajustats per a les pel·lícules d’època. En aquest cas, tractant-se d’una pel·lícula ambientada a la Segona Guerra Mundial, i donat el nivell de producció a què estem acostumats els espectadors per a aquest tipus de pel·lícules, pot sorgir amb facilitat la temptació de la injusta comparació. Per posar un exemple clarificador, La casa de la esperanza (Niki Caro, 2017) que tocava un tema semblant i la història del qual precisava una producció similar, va costar 20 milions de dòlars, mentre que la producció de Red de Libertad no ha pogut superar el mig milió. I encara que això es pugui notar principalment en un disseny de producció molt més limitat i auster, no li impedeix al director explicar el què vol explicar. Hi haurà menys adorns i efectes especials, però no menys veritat.

Red de libertad connecta de manera molt natural amb els accents que assenyala el papa Francesc. El partit de Sor Helena és el partit dels que pateixen, dels que s’han quedat en els marges de la història, independentment de les seves nacionalitats, idees polítiques o conviccions religioses. En aquest sentit, més enllà de la peripècia argumental és una pel·lícula molt actual, ja que assenyala la vocació dels cristians en un món que deixa nombrosos “danys humans col·laterals”. El guió subratlla la manca de consciència heroica de la protagonista: ella fa el que ha de fer, el que “no” té més remei de fer. Un bell testimoni per a un món que tant valora posar-se medalles.

Juan Orellana
Pantalla 90

 

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies