Des de l’any 1909 que se celebra a totes les Esglésies l’octavari de pregàries per a la unitat dels cristians; la iniciativa fou de Paul Watson, que escollí les dates del 18 al 25 de gener. Aquests dies totes les Esglésies cristianes tenen present el dolor de la separació dels creients i l’esperança de la unitat i recorden com una sobre exigència la pregària de Jesús el darrer dia de la seva vida: Que tots siguin u, com jo i el Pare som u. Amb el Concili Vaticà II l’Església Catòlica s’obrí al diàleg i al retrobament amb les altres Esglésies cristianes. Des d’aleshores han estat múltiples els encontres i el diàleg bilateral entre teòlegs de diverses confessions de cara a elaborar una teologia ecumènica, això és, acceptada per tots. El camí ecumènic en si mateix és irreversible perquè està empès pel mateix Esperit Sant.

La pregunta és aquesta: amb els anys de treball conjunt hem avançat en alguna cosa? La resposta és positiva: hem après a pregar junts, a reconèixer la riquesa espiritual que totes les Esglésies tenen i a compartir-la, a estimar l’ecologia (des de la bella teologia de la creació) i a treballar per la vida, allà on apareix entristada i ofegada per les situacions injustes. Uns i altres podem treballar junts en la caritat, la predilecció pels més pobres.

La pertinença a diverses Esglésies no ha de significar que no ens hàgim de conèixer i d’estimar. El camí ecumènic és viu (i és viu perquè ve de l’Esperit Sant); certament que hi ha dificultats i alentiments, però en les grans assemblees ecumèniques es dona el testimoniatge comú des de la fe cristiana sobre la persona, el món. Les Esglésies ja no es miren a si mateixes amb desconfiança, o amb competència, sinó amb la caritas, que és un do de l’Esperit Sant. Ell ens fa el do de poder pregar i treballar junts i de testimoniar junts la resurrecció de Crist.

En la història cristiana es constata la separació de l’Església Mare de diverses comunions eclesials; ara caldria el contrari, que l’Església mare donés la comunió (reconegués llur pertinença) a les Esglésies que en el temps han sortit d’ella. Dit d’una manera més senzilla, que les reconegués com a filles, sense exigir massa a canvi, només el mínim indispensable des la jerarquia de les veritats. La veritat cristiana és polifònica, mai uniforme. La unitat de l’Església no vol dir la unicitat de l’Església. Per exemple: «No es pot demanar a les altres Esglésies allò que s’ha decidit sense elles, després de la separació». I altres coses per l’estil.

Hem de pregar i podem pregar per la unitat dels cristians perquè en el cor del Pare ja estem units, perquè l’Esperit de Déu és donat «sense mesura» a totes les Esglésies. No és Déu que té la necessitat de la pregària, sinó nosaltres de fer-la, perquè tot pregant al Pare aprenguem a viure com a fills i germans. És evident que la separació de les Esglésies debilita l’evangelització.

També dins de l’Església catòlica s’ha de practicar l’ecumenisme i rebutjar tota temptació de montanisme. Encara hi ha grups catòlics que miren la pràctica de l’ecumenisme com un afebliment de la doctrina i un camí de relativisme; són els mateixos que miren sota sospita el papa Francesc, amb els seus gestos i iniciatives en relació a l’ecumenisme.

A les nostres societats en què Déu ha estat oblidat o ja és inconcebible, els cristians hem de testimoniar el Senyor com un esdeveniment real (allò que ha esdevingut en mi), en el sentit «que la meva vida hagués estat diferent si no hagués conegut Crist per la fe». Cal donar-ne testimoni des la vida de pregària i el combat per la justícia. Ja no podem anar dient: «Aquests són d’uns» i «aquests d’uns altres», tots som de Crist. En relació al Senyor no hi ha ningú equidistant. Tots tenim la certesa «que tant nosaltres com ells som salvats només per la gràcia de Jesús, el Senyor» (Ac 15,8). La unitat de l’Església és prèvia i plena en el cor de la Trinitat. Visquem com a germans ja que per Déu Pare tots ja som u en el seu Fill, en l’amor de l’Esperit Sant.  

Rafael Serra, pvre.
Director del Secretariat Diocesà de Relacions interconfessionals

 

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies