Les  associacions de Setmana Santa tenen una pluralitat d’identitats que les fa diferents unes de les altres i manifesta un conjunt molt enriquidor de devocions, de pràctiques, de tradicions… Fins i tot entre totes configuren una diversitat de dimensions i aspectes que les fa presents en la societat com un conjunt de colors molt variats. Tenen una dimensió social, econòmica, cultural, artística, històrica, folklòrica, turística…

Pel seu normal desenvolupament és necessari que la societat admeti de manera digna que la llibertat religiosa és un dret fonamental que cal respectar, tutelar i fins i tot promoure. Hem de dir que en el fons de tota aquesta pluralitat i diversitat hi ha d’haver un nucli que és el que ha de donar sentit a tot el conjunt. El que està a l’origen i en el fons de tota la Setmana Santa és Jesucrist, el nostre únic Salvador, que va morir i ressuscitar per la nostra salvació. I Jesucrist tal com el trobem i el celebrem en l’Església. Que vol dir també amb un sentit religiós ben viscut i autèntic.

El nucli del misteri cristià l’Església el celebra principalment amb la litúrgia i també amb els actes de pietat popular que han d’estar ben coordinats amb la litúrgia i hi han de ser coherents. El Concili Vaticà II diu que els exercicis de pietat popular s’han d’organitzar tenint en compte els temps litúrgics, de manera que vagin d’acord amb la Sagrada Litúrgia, d’alguna manera derivin d’ella i a ella condueixin, ja que la Litúrgia per la seva mateixa naturalesa està molt per damunt d’ells (Sacrosanctum Concilium, 13). Per a aplicar això hi ha un Directori de la Santa Seu sobre la Pietat Popular. Aquest Directori diu que, després del Concili de Trento, es van desenvolupar les associacions de Setmana Santa amb una triple finalitat: la penitència, la formació del laics i les obres de caritat.

Encara que sigui breument tenim molt clar quin ha de ser el nucli que estigui present en totes i cada una de les associacions de Setmana Santa i que ha de donar sentit profund a tot el conjunt i a tot el que fan. Un nucli religiós, eclesial i centrat en Jesucrist i tot el misteri de la seva mort i resurrecció per la salvació de tota la humanitat.

M’agradaria expressar-ho amb un conte explicat per un germà prevere i ampliat després.

Diu que en acabar l’entrada de Jesús a Jerusalem el ruc que el portava va anar cap a casa molt content. Estava segur que aquella festa l’havien fet per ell. N’estava cofoi i se’n vantava. La seva mare es veu que li va fer alguna reflexió i li va dir que al dia següent anés a tombar per Jerusalem. Quan va arribar a casa, la mare li va preguntar com havia anat i ell estava tot trist i encorregut. Li va manifestar que ningú l’havia saludat, ni l’havien conegut ni l’havien reconegut. Llavors la mare li va dir: “Fill meu, has d’entendre que tu sense Jesucrist només ets un ruc”.

Què serien les associacions de Setmana Santa sense sentit religiós, eclesial… i sense referència a Jesucrist?

Miquel Barbarà Anglès, pvre.
Delegat diocesà per les Associacions de Setmana Santa de l’arxidiòcesi de Tarragona

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies