Per ajudar, sense mirar a qui.

El Gran Recapte d’Aliments va sorgir com una resposta de la societat civil (Banc dels Aliments) a la crisi econòmica i financera global iniciada el 2007/2008 amb el col·lapse de la bombolla immobiliària i la crisi de les hipoteques d’alt risc. El Gran Recapte s’ha convertit en una campanya fonamental perquè permet a les diverses seus catalanes del Banc dels Aliments subministrar queviures a les entitats benèfiques durant uns tres mesos.

El fet que tingui lloc al mes de novembre resulta estratègic perquè és quan han acabat els contractes laborals d’estiu, també l’època turística forta, moltes feines de temporada s’extingeixen, les famílies van vivint dels estalvis i la sol·licitud d’ajut a Càritas i altres entitats socials augmenta. De fet, a Càritas de Reus cada any a partir de setembre ja notem aquest increment d’atencions. L’ajut en aliments a les famílies suposa un estalvi de 50 a 60 euros per mes i família, diners que poden destinar, per exemple, al pagament de rebuts dels serveis bàsics i altres necessitats.

La crisi social i econòmica provocada per l’aparició del Covid-19 ha produït un augment en la demanda d’aliments, cosa que ha suposat una nova prova d’esforç per al Banc dels Aliments i les entitats socials a les quals proporciona aliments, entre les quals es troba Càritas.

Menjar i un sostre és allò més bàsic, atàvic i ancestral que cal per viure. Quan es fan les crides a participar al Gran Recapte d’Aliments, estem demanant a la societat ajut per cobrir un dels principis fonamentals, toquem la memòria col·lectiva perquè es diferenciï allò important d’allò essencial i, al mateix temps, es dona a entendre que ningú està lliure de veure’s en una situació de necessitat, perquè, ja se sap, la vida dona molts tombs i no podem dir qui ens acabarà donant un plat de sopa, si alguna vegada ens fa falta.

Les motivacions per participar al Gran Recapte són variades. Hi haurà qui, en donar un paquet d’arròs i un litre d’oli, ho farà pensant en el que li agradaria rebre si es trobés en una circumstància de precarietat i pensarà més en una inversió de futur, per si algun cop la vida el porta a l’altre costat del taulell. Altres actuaran moguts per la pietat i els dictàmens religiosos d’ajut al proïsme. També hi haurà els que, lluny de tota fe, seran cridats per una obligació ciutadana i una ètica universal.

Sigui per un motiu o un altre, moguts per la religió o un deure interior, el que importa és que hi participem, cadascú en la mesura de les nostres possibilitats. Serem moltes les entitats socials que ens veurem beneficiades a partir de novembre quan anirem a recollir al Banc dels Aliments els queviures que repartirem als participants que atenem.

Les diferents Càritas del territori són uns dels «clients» a qui el Banc dels Aliments subministra, però no els únics, ni molt menys. Hi ha tot un seguit d’entitats de la societat civil i altres creences religioses que també estan donades d’alta com a Organitzacions Associades de Repartiment i també es beneficien dels articles aplegats durant el Gran Recapte.

Entre el Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona (que té la seu a Reus) i Càritas de Reus hi ha molt bona entesa i col·laboració. En el cas del Gran Recapte, Càritas hi col·labora cedint al Banc dels Aliments voluntaris perquè atenguin punts de recollida d’aliments a diferents supermercats de la ciutat durant els dos dies que dura la col·lecta.

Pel que fa als cristians, som un col·lectiu especialment i directa interpel·lats a participar en aquests actes desinteressats. Un ajut que sabem del cert que reconfortarà moltes famílies, encara que no els puguem posar cara ni nom. És una ocasió magnífica per ser fidels a l’Evangeli i veure el rostre de Jesús en cadascuna de les persones a qui aniran a parar els aliments, «perquè tenia fam, i em donàreu menjar» (Mt 25, 35). «En veritat us ho dic: Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi» (Mt 25, 40).

Miquel Maria Aragonès Casals
Director de Càritas Interparroquial de Reus

Article publicat a la revista Església de Tarragona (setembre-octubre 2021 / n. 323)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies