977233412 premsa@arqtgn.cat

Del 8 al 15 de juliol un grup de persones de l’arxiprestat de Reus han pelegrinat a Terra Santa. La Sílvia Virgili ha estat una de les participants en aquest pelegrinatge i aquest és el seu testimoni.  

«Estàs preparada per anar a Terra Santa, Sílvia?», va preguntar-me Mn. Víctor Mosquera abans d’entrar a la última reunió sobre la preparació del viatge. «Em provoca una barreja d’il·lusió i respecte», vaig respondre.

Ja només mirant el vídeo que ens van ensenyar de les ciutats i llocs que visitaríem, el que allí havia succeït i pensar que en breu estaria allí, va emocionar-me. Fer aquest pelegrinatge a Terra Santa m’oferia la possibilitat de posar imatges reals a tot el que m’havien explicat a l’assignatura de religió a l’escola, a la catequesi de comunió, de confirmació i en el grup de joves. Tot el que tan Mn. Eduard Arrufat i Mn. Joan Àguila, ja fa anys i sense ells saber-ho, van ajudar-me a entendre, a saber interpretar i créixer en la fe. Tot el que a nivell personal he tingut la necessitat de continuar llegint i aprendre. I el més important, tot el que he rebut en aquest sentit de la Maria Teresa, la meva mare, amb la que a més he pogut compartir aquesta entranyable experiència. He fet amb ella el millor viatge en un moment molt complicat de la meva vida, i és per això que sempre, sempre, li estaré agraïda. Ha estat un regal de Déu.

Les terres que hem trepitjat, les aigües que hem tocat, els carrers per on hem caminat, els llocs on hem compartit misses i oracions, ha sigut meravellós… És cert que han passat molts anys i que tot ha patit molts canvis. Puc arribar a entendre que algú dels qui llegiu ara aquestes paraules pugueu pensar que ja no queda res del pas de Jesús, només el lloc i poc més. En segons quins aspectes és així. Però no crec que aquest hagi de ser el missatge.

Veure, viure i sentir in situ el que coneixem i aprendre el que encara no sabíem és el que realment importa. No entraré a citar els llocs concrets, ja que aquesta informació s’obté llegint un itinerari. La meva intenció és transmetre la vivència, l’experiència, la convivència del grup. Junts hem compartit moments molt especials i emotius des de la fe. Hem sabut trencar el pas del temps i trobar allí tota la nostra història.

Maria Teresa, Carme, Antònia, Jordi, Mercè, Rosa Maria, Encarna, Rafael, Isabel, Pilar, Tona, Maria Teresa, Isabel, Ramona, Maria Dolors, Montserrat, Mariona, Carles, Estanis, Maria Teresa, Montserrat, Antonio, Soledad, Lídia, Plàcida, Fernanda, Francisco, Mari Paz, Eusebio, Maria Dolores, Josep, Anna Maria, Ana María, Ester, Antonio, Carme, Juan Maria, Juan, Asunción, Carme, Misericòrdia, Carlos, Judit, Joan, Quima, Víctor, Pedro y Julián. Dono gràcies a Déu d’haver-vos conegut. De tot el que he après de vosaltres veient-vos i escoltant-vos. De les xerrades compartides i de les emocions viscudes. De viure lliure i plenament la meva fe durant aquests dies. De fer-me comprendre que tots portem la nostra creu però que tenim la sort d’entendre que la bondat i l’amor del Senyor ens acompanyen tota la vida.

Sílvia Virgili

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies