977233412 premsa@arqtgn.cat

Aquest és el tema de vida Creixent d’aquest curs. El primer que cal dir és que l’Església som tots. Tot plegats formem el poble de Déu. L’Església no és la jerarquia, el Papa, els bisbes i els mossens. Tenim papers diferents, però tots hem rebut de Crist una gran missió, profètica, sacerdotal i apostòlica o missionera. Profètica: Crist parla a través nostre, Crist s’expressa a través nostre. Si Crist és la paraula encarnada, avui la paraula de Déu s’encarna en nosaltres, de tal manera que tota la nostra vida ha d’estar informada i empesa per la paraula de Déu, que ens crema per dins i ens llança a esdevenir-ne testimonis.

La nostra és una Església sacerdotal, vol dir que fem d’intermediaris entre Déu i la humanitat, fem que l’angoixa i l’esperança dels homes arribi a Déu i que la bondat de Déu arribi als homes. Crist viu en nosaltres, Crist s’immola en nosaltres, Crist s’ofereix al Pare per la salvació del món a través nostre. El nostre sacrifici callat de cada dia, unit al sacrifici salvador de Jesucrist, té una gran força salvadora. Sant Pau deia: «Supleixo el que falta a la passió de Jesucrist.» La passió de Jesucrist és la passió de l’home, tot el cos místic. No pot ser que el cap sofreixi sense que sofre ixin els membres. La passió de Jesucrist es fa present en nosaltres en la mesura en què nosaltres sabem dir «amén» a la voluntat del Pare, com Crist a l’hort de les oliveres. Jesús assumeix la responsabilitat de tot el món.

I som un poble apostòlic, missioner. Tots, pel sol fet de ser cristians, tenim la missió de fer créixer el Regne de Déu en els nostres ambients, a casa nostra, entre els nostres veïns, en el nostre poble o ciutat. On sigui que ens trobem, hem de ser missatgers de pau, de joia, de llibertat, d’amor i d’esperança. El Regne de Déu no es fa sol. És ben veritat que és Déu qui el construeix, però ho fa a través nostre. Com el cep que dóna fruit no pas en el tronc, sinó en les sarments. El Concili Vaticà II, en el document sobre l’Església, no va voler començar parlant de la jerarquia, malgrat que el primer esquema estava redactat així, sinó sobre el poble de Déu. Perquè tant la jerarquia com nosaltres formem part de l’Església, que és el poble de Déu per excel·lència.

Segons el decret sobre l’apostolat dels laics del Concili Vaticà II, la missió primordial dels laics consisteix en la transformació de l’ordre temporal. Vol dir que els laics han de ser presents en el món amb una actitud solidària, crítica i transformadora. El món, el nostre món, no ens plau. Canviem-lo. Aquesta és la missió que Déu encomana als laics. Per això cal que siguem presents en el món de la política, de l’economia, de la convivència social. Hem de voler que el Regne de Déu es faci present en totes les institucions, en totes les estructures, en tots els ambients. Hem de ser arreu sembradors de pau, de joia, de llibertat i d’amor. «Allà on no hi ha amor, posa-hi amor i colliràs amor.» Si volem collir fruits de vida eterna, hem de començar per ser sembradors de les llavors de Déu. Pius XII deia a una concentració de joves reunits a Roma: “Jo, Papa, tinc una gran missió en l’Església, en sóc ben conscient.” Els bisbes tenen un paper molt important i també els mossens en cadascuna de les seves parròquies, però ni el Papa ni els bisbes ni els mossens no us podem suplir en els vostres llocs de treball, de diversió, de convivència. Teniu un paper insubstituïble.

Ricard Cabré
Font: Catalunya Cristiana, 25 de setembre de 2016

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies