El passat dia 6 de desembre, el teòleg David Baltaretu, un jove de 27 anys de la parròquia de Sant Calinic i Sant Fructuós de l’Església Ortodoxa Romanesa present a l’arxidiòcesi, va ser ordenat prevere a Madrid.

Conversem amb ell amb motiu de la seva recent ordenació presbiteral i de l’inici de la Setmana de pregària per la Unitat dels cristians que celebrarem del 18 al 25 de gener.

—Com va viure el dia de la seva ordenació?

Va ser un dels dies més especials de la meva vida, ja que des de sempre he volgut ser sacerdot. He nascut en una família sacerdotal, el meu pare és el Dr. Vasile Baltaretu, rector de la Parròquia Ortodoxa Romanesa de Sant Calinic i Sant Fructuós de Tarragona i arxiprest de Catalunya, del Bisbat Ortodox Romanès d’Espanya i Portugal.

L’ordenació presbiteral va tenir lloc a Madrid, el passat dia 6 de desembre, a la Catedral Ortodoxa Romanesa, seu de la nostra diòcesi, i va ser presidida pel nostre bisbe diocesà, Mons. Timotei Lauran. El moment va ser molt emocionant, ja que en el nostre ritu, el diaca que és ordenat sacerdot durant la Divina Litúrgia és portat a l’altar per la resta de diaques presents i una vegada arribat allà l’agafen de les mans dos sacerdots, que a partir d’aquest moment són els seus «padrins». Aquests dos sacerdots van ser el meu pare i el meu sogre, que també és prevere a la diàspora romanesa.

—Quan es va iniciar la presència de l’Església ortodoxa a Tarragona i quina presència hi té actualment?

A Tarragona, la presència ortodoxa va sorgir fa més o menys dues dècades, coincidint amb l’onada migratòria de romanesos que van venir a cercar noves possibilitats de feina. Es reunien al carrer Assalt, a l’església dels Carmelites Descalços, un dissabte al mes. L’estiu de l’any 2003, el meu pare, que era sacerdot a la Catedral dels Mariners de la ciutat de Constança a Romania, va estar aquí durant un mes i va començar a celebrar per primera vegada a Tarragona la Divina Litúrgia a la capella del Convent de les Germanes Oblates, a la Part Alta de la ciutat.

L’any 2004, al setembre, el meu pare junt amb la meva mare, el meu germà i jo vam traslladar-nos a Tarragona i al novembre es va erigir oficialment la Parròquia Ortodoxa Romanesa Sant Calinic i Sant Fructuós de Tarragona. Degut a que cada vegada participaven més persones els diumenges a la Divina Litúrgia, l’any 2012, ens vam veure obligats a traslladar-nos a la capella del Col·legi Sant Pau Apòstol, on continuem fins avui en dia, també donant gràcies a l’Arquebisbat i a la direcció del Col·legi. També cal dir que des del 2005, la nostra parròquia és present a la ciutat de Reus, a la capella de la Pastoreta situada a l’avinguda dels Països Catalans.

A banda de la nostra parròquia, a Reus també n’hi ha una altra que celebra les seves misses a la Parròquia de l’Assumpció, depèn canònicament del Patriarcat de Romania però és una parròquia formada per persones romaneses del nord de la Transilvània.

—Quin és el sentit de la Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians?

La Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians és una tradició molt bonica. Personalment, crec que el principal sentit d’aquesta Setmana és conscienciar-nos que no estem sols, que som uns quants els que estimem Jesús. També hem de conscienciar-nos que no som enemics, encara que les vicissituds històriques ens han separat dogmàticament, sinó que som germans.

—Més enllà d’aquest Octavari de pregària, com es viu l’ecumenisme?

Cada any, tots els que ens reunim amb aquesta ocasió diem que és una pena que ho fem només una vegada l’any però tampoc fem res per tal que aquestes trobades siguin més freqüents. És bonic trobar-se un vespre i pregar junts, ja que sense pregària no es fa res, però també hauríem de col·laborar més en altres àmbits, sobretot avui, quan el món ens necessita. Sant Benet de Núrsia va dir ora et labora, per tant, la pregària ja la tenim, ara ens toca posar-nos a treballar plegats.

El que necessita actualment el moviment ecumènic ja no és només un coneixement mutu entre els cristians, sinó una mena d’unió social per tal de fer un front comú i respondre d’aquesta manera a les amenaces foranes. L’amenaça més gran pel cristianisme avui dia és la nova religió de l’ateisme. Aquesta opinió personal ha deixat de ser simplement això; a poc a poc es va conformant com una creença, per tant com una nova religió, amb profetes, apòstols i deixebles que cada vegada més estan atacant el cristianisme. Això és evident en tots els àmbits. Degut a aquest motiu, penso que és necessària una aliança estratègica entre els cristians, encara que no sigui des del punt de vista dogmàtic i/o litúrgic sinó des del punt de vista de la identitat cristiana.

L’ecumenisme és veure l’altre com a germà i col·laborar amb ell pel bé del món i pel bé de la societat, pregant i treballant junts. Déu sabrà quan podrem arribar a la unitat plena que tant desitgem, sobretot entre nosaltres catòlics i ortodoxos que estem més units que separats.

L’entrevista sencera es podrà llegir al proper número de la Revista Església de Tarragona (gener-febrer de 2022)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies