977233412 premsa@arqtgn.cat

La vigília de la canonització de John Henry Newman, el príncep Carles de Gales, va publicar un històric article a l’Osservatore Romano dedicat a «la vida d’aquest gran britànic, aquest gran home de l’Església i, a partir d’ara, aquest gran sant». En l’article, Carles afirma «La seva fe era veritablement catòlica, ja que abastava tots els aspectes de la vida. És amb aquest mateix esperit que nosaltres, catòlics i no catòlics, podem, en la tradició de l’Església cristiana al llarg dels segles, abraçar la perspectiva única, la particular saviesa i la comprensió que aquesta sola ànima ha portat a la nostra experiència universal».

John Henry Newman, nascut a Londres el 21 de febrer de 1801, va viure una profunda experiència de conversió durant la seva adolescència, un moviment intern que a ell li agradava anomenar «la meva primera conversió». Després dels seus estudis al Trinity College d’Oxford va decidir ser ministre de l’església anglicana i professor a l’Oriel College. A Oxford es relacionà amb nombrosos intel·lectuals i allí va començar a creure en la presència real de Jesucrist a l’Eucaristia, la doctrina de la successió apostòlica i també començà a mantenir una certa veneració a la Mare de Déu. Quan l’any 1828, després d’aprofundir la Sagrada Escriptura, va iniciar l’estudi dels Pares de l’Església va descobrir el tresor de la Tradició cristiana que, lentament però amb una gran honestedat, el va portar fins a la confessió de fe en l’Església Catòlica.

El príncep Carles recorda justament que «el seu compromís, primer amb la teologia anglicana i després, després de la conversió, amb la teologia catòlica, va impressionar fins i tot als seus opositors per la seva audaç honestedat, implacable rigor i originalitat de pensament».

Les seves intuïcions teològiques sobre la relació entre fe i raó; sobre el lloc de la religió revelada en la societat del seu país, així com també sobre la necessitat d’una educación acurada i àmplia van ser de gran importància, no sols per a l’Anglaterra victoriana sinó també per tot Europa al segle XIX i al segle XX. No és estrany doncs, que Benet XVI digués a Hyde Park la vigília de la seva beatificació: «Newman ha exercit una important influència en la meva vida i pensament, com també en moltes altres persones més enllà d’aquestes illes».

En aquesta mateixa vetlla de pregària, el papa Benet donava alguns dels elements més importants de l’ensenyament del cardenal Newman per als homes i dones d’avui. En primer lloc, «en els nostres dies, quan un relativisme intel·lectual i moral amenaça amb minar la base mateixa de la nostra societat, Newman ens recorda que, com a homes i dones a imatge i semblança de Déu, vam ser creats per a conèixer la veritat, i trobar en aquesta veritat la nostra llibertat última i el compliment de les nostres aspiracions humanes més profundes».

En segon lloc Benet XVI afirmava que «la passió per la veritat, l’honestedat intel·lectual i l’autèntica conversió són costoses. No podem guardar per a nosaltres mateixos la veritat que ens fa lliures; cal donar testimoniatge d’ella».

Finalment assenyalava que Newman ens ensenya que «si hem acceptat la veritat de Crist i ens hem compromès amb ell, no pot haver-hi separació entre el que creiem i el que vivim».

Newman és un sant del segle XIX que parla als homes del nostre temps. No és només un punt de referència indispensable per als teòlegs, sinó també per als educadors (ell va fundar la universitat catòlica d’Irlanda i va escriure abastament sobre educació), i per al laïcat a qui volia ben preparat en teologia i en història de l’Església. Newman va escriure «Vull un laïcat que no sigui arrogant ni imprudent a l’hora de parlar, ni esvalotador, sinó homes que coneguin bé la seva religió, que aprofundeixin en ella, que sàpiguen bé on són, que sàpiguen què tenen i què no tenen, que coneguin el seu credo de tal manera que puguin donar raó d’ell, que coneguin tan bé la història que puguin defensar-la». Així ho reconeix el príncep Carles quan diu «com a anglicà va reconduir aquella Església a les seves arrels catòliques i com a catòlic estava disposat a aprendre de la tradició anglicana, per exemple, en la promoció del paper dels laics».

Finalment, per a nosaltres els preveres, la figura de Sant John Henry Newman és igualment exemplar. Així ho expressava Benet XVI en l’homilia de la beatificació a Birmingham, «ell va viure profundament aquesta visió tan humana del ministeri sacerdotal en les seves inquietuds pastorals pel poble de Birmingham, durant els anys dedicats a l’Oratori que ell mateix va fundar, visitant els malalts i els pobres, consolant el trist, o atenent els empresonats».

Norbert Miracle, pvre.
Rector de la parròquia del Vendrell

Article publicat a la revista El Bon Pastor

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies