A principis del passat mes de setembre es va erigir la nova Vicaria Episcopal per a l’administració dels béns de l’Església i l’economia diocesana presidida per Mn. Víctor Mosquera Ramos. Tècnic especialista en delineació en edificació i obra civil, amb dotze anys al món laboral, Mn. Mosquera és consiliari de la delegació diocesana per a l’activitat missionera i rector d’Alcover i d’altres pobles de l’Alt Camp. En l’actualitat està cursant la llicència en teologia bíblica.

Com afronta aquesta nova responsabilitat?

Més que com un càrrec l’afronto com el que realment és, un servei. Un servei a l’arxidiòcesi i en últim terme a l’Església. Amb molta il·lusió però també amb molt de respecte per la importància de la tasca encomanada tenint en compte que la gestió del patrimoni i l’economia són imprescindibles per afrontar els projectes pastorals del present i del futur.

Quines són les funcions d’aquesta nova Vicaria que encapçala?

Les funcions principals són coordinar i supervisar els tres departaments que pengen d’aquesta nova vicaria, aquests són: el departament de patrimoni cultural, el de béns immobles i el d’economia. En definitiva, es tracta acompanyar un treball que ja s’estava fent fins ara i donar-li la importància que requereix tenint veu al consell episcopal, és a dir, al màxim òrgan de govern de l’arxidiòcesi.

Quan parlem d’administració dels béns a l’Església, a què ens referim? Quins reptes hi ha en aquest àmbit?

Quan parlem d’administració dels béns a l’Església ens estem referint a tenir cura de tot el patrimoni moble i immoble de l’arxidiòcesi. I això vol dir des de l’edifici més sublim com pot ser la catedral fins al més petit dels objectes que pugui tenir un valor artístic o històric. En moltes ocasions són béns catalogats ja sigui pel seu valor artístic o històric i això requereix d’una cura especial. Els grans reptes o prioritats en aquest àmbit considero que són dos. Per una banda, donar-li un rendiment econòmic acurat i basat en la moral social a totes les propietats que feligresos i feligreses han anat deixant pel sosteniment de l’Església. Per l’altra, assumir segons la mesura de les possibilitats econòmiques, l’arranjament de tot el patrimoni artístic i històric que hi ha a l’arxidiòcesi. Aquest últim, sens dubte, és el repte més complicat perquè ens trobem davant de molts immobles que, degut a la seva antiguitat i magnitud, tenen una complexitat màxima.

A l’Església, pel seu sistema de finançament que procedeix en gran part dels fidels, se li demana un exercici gran de transparència econòmica. Creu que a nivell arxidiocesà s’està avançant en aquesta qüestió? En què cal millorar?

Sens dubte ja fa temps que s’està avançant en aquesta transparència i així ho demostren els balanços de comptes que cada any es fan públics a través del portal web de l’arquebisbat i de la publicació del Full dominical. Però cal millorar sempre, sobretot, pel que fa a la gestió econòmica. Per aquest motiu, i com a novetat, ja s’han iniciat els tràmits per poder desenvolupar un procés d’auditoria externa pel que fa als comptes de l’arxidiòcesi. Aquesta és una eina que aportarà la màxima transparència pel que fa a economia i gestió i ajudarà a tenir un punt de partida que ha de servir per arribar a la màxima excel·lència en la gestió. 

Entrevista publicada al Full Dominical del 7 de novembre de 2021 (n. 3739)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies