Mn. Jordi Vila és rector de la parròquia de Vila-seca i consiliari del Secretariat diocesà per als laics i laiques amb missió pastoral i de Mans Unides Tarragona. El passat mes de juliol va assumir la direcció del Secretariat diocesà per al diaconat permanent. En l’entrevista d’avui aprofundim en la missió d’aquesta vocació oberta als homes cèlibes i casats.

—Què és el diaconat permanent?

 El diaconat és un dels tres graus del ministeri ordenat, juntament amb el presbiterat i l’episcopat, que n’és la plenitud. Els tres graus del ministeri tenen les seves arrels en el període inicial de l’Església, però des de l’Edat mitjana el diaconat va perdre la seva especificitat i va quedar reduït a un pas previ a l’ordenació presbiteral. El cas de sant Francesc d’Assís, que va restar diaca tota la vida, no és més que una excepció.

El Concili Vaticà II ha reinstaurat el diaconat com «un grau propi i permanent de la jerarquia», i des d’aleshores ha anat augmentant el nombre de diaques permanents en l’Església universal.

Per a entendre el sentit del ministeri ordenat, cal començar dient que «tots els qui hem estat batejats en Crist ens hem revestit de Crist» (Ga 3,27). Tots els cristians, doncs, som cridats a viure units i configurats a Crist, i el fet de rebre l’ordenació no suposa un augment de categoria ni una unió més íntima amb Jesús. El sagrament de l’orde significa que el Senyor ha volgut elegir alguns dels seus fidels perquè actuïn en el seu nom dins de la comunitat cristiana com a administradors de la gràcia de Déu. Això, però, no fa d’ells una casta superior, la qual cosa aniria contra les paraules de Jesús: «Vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor» (Mt 23,8-11).

Els bisbes i preveres són configurats sacramentalment al Crist Cap per a presidir l’Església, mentre que els diaques són configurats al Crist Servent «per a servir el Poble de Déu en la diaconia de la litúrgia, de la paraula i de la caritat, en comunió amb el bisbe i el seu presbiteri» (Catecisme 875). Els diaques són servidors de la Paraula per mitjà de la proclamació de l’evangeli, l’homilia i la catequesi. Són servidors de la litúrgia quan presideixen algunes celebracions com el baptisme, el matrimoni o les exèquies —cosa que també poden fer els laics degudament autoritzats, perquè els diaques no tenen poders sacramentals específics— i quan assisteixen el bisbe o el prevere en l’eucaristia. La diaconia de la caritat és la tasca més pròpia dels diaques, cridats sobretot a servir els pobres i els malalts tal com feia Jesús mateix.

 —Quins són els requisits que cal complir per iniciar un procés formatiu cap al diaconat permanent?

 Primer de tot hi ha una edat mínima: 25 anys per als candidats cèlibes i 35 anys per als casats. Cal dir que, un cop ordenat diaca, la persona cèlibe ja no es pot casar.

Per als candidats casats, cal el consentiment de la seva família i especialment de l’esposa. És molt important que la vocació del diaca no entri en conflicte amb la seva vocació al matrimoni, perquè no pot ser que Déu li demani dues coses incompatibles. Per això cal que hi hagi una participació cordial de la família, que pugui veure la vocació diaconal com un enriquiment del seu propi projecte de vida.

També cal, evidentment, que el candidat al diaconat sigui membre actiu de l’Església, estimat i acompanyat pels germans de la seva comunitat cristiana.

El període de formació dura un mínim de tres anys. A més de la iniciació en la pràctica pastoral i de l’acompanyament espiritual perquè vagi discernint la seva crida, generalment es fan els estudis teològics corresponents al Grau en Ciències Religioses que s’imparteixen al nostre Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós».

 —En què consisteix la seva tasca com a director d’aquest Secretariat?

 D’una banda tinc cura del procés de formació que fan els aspirants al diaconat, que en aquest moment són dos a la nostra arxidiòcesi. D’altra banda, procuro acompanyar també els diaques permanents en exercici. Ells participen habitualment de les trobades de formació permanent i de convivència del clergat, però crec que també serà important, quan la pandèmia ho permeti, reprendre les nostres trobades específiques amb participació de les famílies.

També penso que m’he d’ocupar de promoure la vocació al diaconat permanent. Hi ha molts homes casats que fan tasques importants de servei a les parròquies i a l’arxidiòcesi, i penso que pot ser molt enriquidor per a ells que en algun moment es plantegin la vocació al diaconat.

 —Quants diaques permanents hi ha ara mateix a casa nostra?

 Ara mateix són sis, entre 58 i 69 anys d’edat, tots ells casats. Un d’ells ja fa 22 anys que és diaca, mentre que les dues darreres ordenacions són de fa vuit anys.

 

Entrevista publicada al Full Dominical del 16 de maig de 2021 (n. 3714)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies