977233412 premsa@arqtgn.cat

Mn. Jordi Sánchez Pellicer és capellà de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.


La Covid-19 com tota malaltia, pandèmia i aquests dies de confinament desvetlla sovint sentiments amagats, records antics, experiències recents, i fa que la persona revisi i recapituli no poques opcions de la seva vida. Entrar dins de la pandèmia o la malaltia equival a entrar en una prova, en una crisi que afecta tota la persona, tant al cos com a l’esperit. L’adjectiu psicosomàtic serveix per tipificar, amb una paraula que molts ja entenen, la implicació recíproca de mancances corporals i els buits o lluites de l’esperit.

Per tant, tots i cada un de nosaltres hem de seguir l’Evangeli i donar gràcies a Déu i a Jesús, al Déu de la Vida i al qui l’escampa generosament per aquest món. Jesús, l’enviat del Pare, és portador i mitjancer de la seva salvació, el qui fa arribar a tants que es troben atrapats per la malaltia que els perjudica i que és força de mort. El Regne que Jesús anuncia és un espai de sol·licitud envers el qui pateixen i busquen la guarició. Però aquest Regne no pot quedar arxivat en els calaixos de la història, com un bell somni que ara ja no seria realitzable. Ben al contrari, cal reproduir avui i sempre l’aposta per l’esperança que és troba en l’Evangeli de Jesús.

Es tracta d’una aposta que pot implicar moltes persones, desitjoses de donar nom a la utopia del Regne, en nom de l’Evangeli que Jesús anuncia i que és l’espina dorsal de la vida i l’acció de l’Església. Mai no ens mancaran ocasions de portar-lo als qui l’esperen. De fet, entre els qui l’esperen els malalts ocupen un lloc assenyalat.

Un malalt és una persona mancada de vida, necessitada d’ajuda, «un pobre». I Jesús diu: «De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu» (Mc 14,7).

Dissortadament, sembla que no ens manquen ni ens mancaran persones malaltes de les quals podem i volem tenir cura. Els pobres i els malalts són amics de Déu i, per tant, són amics nostres. Visquem amb força la seva amistat, oferta i rebuda, donada i compartida.

Per acabar crec que en aquest temps de pandèmia hi ha tres versets dels Evangelis que resulten imprescindibles per mi avui i sempre en la meva tasca de prevere d’un hospital.

—«Estimeu-vos els uns altres tal com jo us he estimat» (Jn 13,34).
—«Estava malalt i em vau visitar» (Mt 25,36).
—«Això és el meu cos, entregat per vosaltres (…) i aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres» (Lc 22,19-20).

El sacrifici de la Creu i el sacrifici de l’Eucaristia són un únic sacrifici.

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies