A mitjans del passat mes de febrer, l’arquebisbe Joan va nomenar delegat diocesà per al clergat a Mn. Joan Cañas Coch, rector de les parròquies de Sant Pau de Tarragona, de Sant Salvador dels Pallaresos i de Sant Joan Baptista del Catllar.

Conversem amb ell per a conèixer quines tasques ha assumit amb aquest nou servei diocesà.

—Com afronta aquest nou càrrec?

D’entrada amb respecte, es tracta d’un encàrrec episcopal per a tenir cura dels meus germans preveres i diaques. Per tant, com que es mereixen el màxim respecte, inicio aquesta tasca amb moltes ganes de servir-los i d’estar per ells, especialment amb els més grans i més sols.

—Quina és la tasca del delegat per al clergat?

El nomenament ve amb uns encàrrecs molt específics que em fa el Sr. Arquebisbe. Són els següents: acompanyar el clergat (preveres i diaques) i especialment vetllar per a l’acompanyament dels mossens que viuen sols, mantenir actualitzades les avaluacions tècniques dels treballadors socials dels mossens grans i els documents de les últimes voluntats que custodia la Secretaria General, conèixer la situació dels mossens que es troben amb dificultats de salut sigui pel motiu que sigui, proposar al Sr. Arquebisbe els diferents temes de formació permanent del clergat i la direcció dels exercicis espirituals per al clergat, organitzar la Jornada de Formació per al clergat, els exercicis espirituals i impulsar iniciatives de fraternitat entre tots els membres, vetllar pel bon funcionament de les residències sacerdotals de Tarragona i Reus, acompanyar en la integració dels preveres nouvinguts, vetllar per la integració del clergat jove i dels seminaristes, en etapa pastoral, a la vida de l’arxidiòcesi i coordinar les substitucions del clergat.

Per tant, com es pot veure, la tasca del delegat per al clergat és àmplia i abasta molts camps de la vida dels nostres clergues.

—Quines són les prioritats o les preocupacions que teniu com a delegat del clergat en aquests moments?

De moment m’estic centrant en anar coneixent les necessitats dels nostres ancians, de les seves condicions de vida, de quines mancances tenen i d’anar veient com poder ajudar-los en el seu dia a dia. He visitat les residències sacerdotals de Tarragona i Reus amb la voluntat d’aquest primer contacte amb els que hi viuen, conèixer les seves necessitats i veure com cobrir-les.

En aquest sentit també he contactat amb familiars i persones que tenen cura dels nostres ancians. Ha estat un primer contacte per posar-me a la seva disposició i veure com podem col·laborar amb ells en el servei d’aquests preveres.

També, des del primer moment, he vetllat per la preparació de les jornades sacerdotals de formació que ja estaven programades.

—Com s’acompanya els preveres d’edat més avançada i quines possibilitats se’ls ofereix des de l’Arquebisbat?

És un tema que ens preocupa ja que de moment no tenim cap residència assistida de preveres ancians i els que necessiten aquesta assistència estan en residències de la xarxa pública o privada. N’hi ha d’altres que viuen sols o acompanyats d’algun familiar o persona que té cura d’ells.

En el Consell del Presbiteri d’abans de Nadal es va constituir una petita comissió, de la qual ara en formo part, per a estudiar com donar solució a aquesta necessitat des de la nostra pròpia realitat i els nostres mitjans. Estem estudiant diferents propostes i opcions i crec que ben aviat podrem fer una proposta concreta a tot el presbiteri.

—A partir de la seva experiència com a rector i en el marc del Sínode que estem celebrant, què demana l’Església d’avui dia a un prevere? Quin ha de ser el seu rol?

Al prevere d’avui, com al de sempre, se li demana que sigui un servidor de la comunitat. I aquest és el sentit de tot prevere, el servei. Aquest servei que abasta tants camps que fa que el prevere estigui constantment treballant per l’Evangeli i la comunitat.

I aquest servei l’hem de fer sempre des de la comunió, la participació i missió que tot batejat té. Tots som enviats pel Senyor a treballar pel Regne. Cadascú sent conscient d’aquesta missió ho ha de concretar en l’encàrrec o vocació que Déu dona a tothom per ser bons testimonis del seu Amor.

Entrevista publicada al Full dominical del 10 d’abril de 2022 (n. 3763)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies