Mn. Damià Tarragó va ser ordenat diaca per l’arquebisbe Joan a l’església parroquial de l’Assumpció d’Alcover el passat diumenge dia 20 de febrer. Avui, coincidint amb la celebració del Dia del Seminari, conversem amb ell sobre la seva vocació, els anys de formació al Seminari Major Interdiocesà i el seu treball pastoral. 

 —Com va descobrir la seva vocació al sacerdoci?

Al començament el que detectes és un desconcert amb el que estàs vivint, una sensació d’insatisfacció, et qüestiones el que fas i per què ho fas. En un moment determinat jo vaig experimentar d’una manera intensa la presència de Déu a la meva vida, vaig ser plenament conscient que Déu m’estimava i que tenia una vocació per a mi. Això va donar un sentit profundament diferent a la meva vida.

Inicialment vius un sentiment de sorpresa, després una sensació de vertigen, ja que el que em demanava era massa gran per a mi, i finalment una sensació de pau. La veritat és que quan descobreixes la crida de Déu res del que deixes es pot comparar.

—Com a membre del grup Reina de la Pau Musics, quin paper ha tingut la música en el seu camí vocacional?

La música sempre ha estat present en la meva vida des de molt jovenet i mogut per aquesta sensibilitat musical vaig formar part del grup Reina de la Pau Musics molt abans d’entrar al Seminari i vaig descobrir una nova forma de pregar mitjançant la música d’adoració. Per tant, la música ha tingut un paper important en la meva vocació, m’ha ajudat a viure tot el procés amb molta alegria i sobretot amb molta pau. La música és una eina molt útil pel treball d’evangelització, pot ajudar a les persones a disposar el seu cor a escoltar la veu del Senyor, de manera especial a aquells joves i no tan joves que estan més allunyats de la vida espiritual. Una bona melodia i una lletra de qualitat, amb un sentit profund de pregària, és una eina excel·lent per evangelitzar, per portar la notícia del Senyor a totes les persones, perquè puguin descobrir i experimentar quant Déu els estima. A mi m’ha ajudat molt a obrir el cor i augmentar la meva espiritualitat.

—Quin record guarda dels anys de formació al Seminari?

Els anys de seminari és un temps de preparació personal, intel·lectual  i espiritual. És també un temps per acabar de discernir la teva vocació. Per mi van ser uns anys molt intensos, acompanyat pels formadors a qui agraeixo la seva ajuda i aportació en el meu camí vocacional, i també pels meus germans de Seminari, sense el seu suport i ajut dels quals no hauria arribat on he arribat i com he arribat. Com vaig dir el dia de la meva ordenació els estic molt agraït a tots per tot.

 —Com recorda el dia de l’ordenació diaconal? Com el va viure?

Va ser un dia molt especial. El dia va començar amb les celebracions de les eucaristies a les parròquies on estic realitzant el meu servei pastoral, però a mida que s’apropa el moment vas sentint una gran alegria, molta pau i agraïment. Vaig tenir una gran sorpresa quan vaig veure les moltes persones que van acompanyar-me, els molts mossens que van venir a la celebració, els familiars, els amics, els companys d’estudi i la mateixa comunitat parroquial d’Alcover, Picamoixons, La Riba, La Masó, Fontscaldes i El Milà. Ho vaig viure amb emoció i molta felicitat.

—Què n’espera d’aquesta nova etapa que ha començat?

Seguir vivint la pau, la felicitat i l’alegria que dona haver dit sí per Déu. Espero seguir creixent en la crida que Déu em fa a la santedat, ser sempre fidel a la crida del Senyor, portar la Bona Nova arreu, atendre els més necessitats i estar al servei i disposició del que l’Església i, en concret, l’arxidiòcesi necessiti.

—Quina és la seva tasca com a diaca a les parròquies de l’Alt Camp?

La tasca del diaca és la de servei. Seguint les línies generals que el rector marca en les parròquies, la meva tasca és ajudar en aquelles feines que se m’assignen: l’assistència a les celebracions litúrgiques a les parròquies de l’agrupació parroquial d’Alcover, la formació catequètica dels més jovenets i la formació d’adults, i acompanyar joves i famílies. De manera especial, el servei de la caritat, les visites als malalts i gent gran i no tan gran que, per raons físiques, no pot venir a la parròquia amb regularitat, així com als més pobres, els que no tenen el necessari per viure dignament i els marginats, tal com ho va fer Jesús.

Entrevista publicada al Full dominical del 20 de març de 2022 (n. 3758)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies