El passat dia 26 d’abril, l’arquebisbe Joan Planellas nomenava com a rector del Seminari de Tarragona a Mn. Armand Puig Tàrrech. Doctor en Ciències Bíbliques per la Pontifícia Comissió Bíblica, Mn. Puig ja era rector del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya des de l’any 2020.

Conversem amb ell per a conèixer quins nous propòsits planteja per al Seminari de Tarragona i quina és la seva situació.

Com assumeix aquest nou repte que li encarrega l’arquebisbe Joan Planellas?

Ho assumeixo amb molta il·lusió i ganes. De fet, des de fa un any i mig que ja era el rector del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya i, sent com soc prevere de l’arxidiòcesi de Tarragona i estant vacant el càrrec de rector del Seminari de Tarragona, el més normal i aconsellable era que jo assumís, també, aquesta responsabilitat. És com una mena de conseqüència del fet d’haver assumit el rectorat del Seminari Major i del fet que estigués vacant el del Seminari de Tarragona.

Quin és el moment actual del Seminari de Tarragona?

En aquests moments, el Seminari de Tarragona té tres diaques que ja estan immersos en la pastoral, l’Andreu Figueras, que està a Reus i col·labora amb Salou; el Damià Tarragó, que està a Alcover; i l’Albert Font, que està a Falset. Tenim, també, un seminarista major, el Ricard Solé, que viu al Seminari Major Interdiocesà, on estudia el quart curs.

Quins són els principals reptes i objectius que es proposa al capdavant d’aquesta institució?

El primer és tenir cura d’aquestes quatre persones des del punt de vista espiritual. Naturalment, el responsable últim és el senyor arquebisbe i, per tant, en l’àmbit més pastoral no hi entro tant.

En el cas del seminarista que viu amb mi, això també és així, però hi ha el fet que s’està formant en tots els sentits: intel·lectualment, a la seu de l’Ateneu Universitari Sant Pacià; pastoralment, col·laborant amb la parròquia de Sant Joan de Reus. Pel que fa a les dues altres formacions, la comunitària i l’espiritual, ens encarreguem directament des del Seminari Major, conjuntament amb Mn. Jaume Gené, entre altres, que n’és el director espiritual.

Com creu que cal afrontar la crisi de vocacions?

Estem davant d’una crisi que va lligada amb la situació general en què es mou l’Església. Déu continua cridant, Ell sempre crida. El que passa és que un pot escoltar més o menys la seva veu, i pot sentir-se més o menys atent a l’escolta d’aquesta veu. Avui hi ha moltes dificultats, molt «soroll», que s’interposen entre aquesta crida, que sempre és suau, i la possible resposta. En aquest sentit, hi ha moltes persones que senten la crida i la deixen passar perquè no ressona prou fort en el seu cor perquè hi ha altres crides i «sorolls» que ho impedeixen.

Per altra banda, lligat amb aquest fet hi ha el tema de la dimensió espiritual de la vida. Si reduïm la vida a una dimensió material, empírica, amb uns objectius de guany, llavors la dimensió espiritual de la vida baixa automàticament i fa que sigui molt difícil que hi hagi una resposta a la crida de Déu, tot i que és evident que un hi pot respondre de moltes altres maneres.

Què cal fer per a poder acompanyar aquesta crida?

Tota la comunitat cristiana hem d’estar atents a acompanyar-la quan sorgeix, no només els preveres. Qualsevol persona que se sent cristiana, quan veu que hi ha un petit indici o signe d’aquesta crida, és molt important donar-hi suport i fer-la créixer en la mesura de les possibilitats de cadascú.

No es tracta, doncs, d’una especialitat. Mn. Albert Fortuny és el delegat per a les vocacions, Mn. Joan Cañas ho és per al clergat, i jo soc el rector del Seminari, però no és una tasca exclusiva per a nosaltres. És feina de tots els preveres, en primer lloc, però també de tots els que formem el Poble de Déu, ajudar i impulsar les possibles crides que algunes persones sentin en relació al ministeri ordenat.

Com desenvolupa el treball conjunt amb el Seminari Major Interdiocesà de Catalunya?

En el meu cas, amb molta facilitat. Si tinguéssim deu seminaristes seria diferent, però en tenim un i amb perspectives que hi hagi alguna entrada per a l’any vinent. Aquesta xifra reduïda de seminaristes fa que puguem fer les coses amb molta pau.

Com s’ha viscut la fase diocesana del Sínode amb els seminaristes?

Al Seminari Major Interdiocesà hi som representades set diòcesis i cadascuna ha tingut els seus canals de treball conjunt en relació amb el Sínode. Els nostres seminaristes han entrat en el tema de la sinodalitat i la comunió a través de les experiències diocesanes. Aquí al Seminari hem proposat, també, alguna formació en aquest aspecte.

Entrevista publicada al Full dominical del 5 de juny de 2022 (n. 3769)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies