Avui diumenge, coincidint amb la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i la Jornada per les Vocacions Natives, conversem amb el nou delegat diocesà de vocacions, Mn. Albert Fortuny, un dels preveres més joves de l’arxidiòcesi. Rector de diverses parròquies de l’Alt Camp i Defensor del vincle de l’Arquebisbat, entre d’altres càrrecs; en l’àmbit de la pastoral vocacional, Mn. Fortuny repeteix com a delegat ja que ho va ser amb els altres formadors del Seminari Menor entre els anys 2012-2015.

 —Com afronta aquesta nova responsabilitat?

 A ningú escapa que un dels grans reptes de l’Església en els propers anys és abordar amb serietat i serenor la manca de vocacions. La secularització galopant portarà en els propers anys a viure amb més rotunditat que els cristians hem de ser llevat enmig de la massa. La Delegació de vocacions té un paper molt important en aquesta reflexió, perquè convida als cristians a respondre aquesta pregunta fonamental: «Com he de ser llevat enmig del món?» Per mi, aquesta és la segona etapa a la Delegació de vocacions, després de compartir la responsabilitat amb Mn. Joan Anton Cedó i Mn. Xavier Roig, però em fa la mateixa il·lusió, respecte i gratitud que el primer dia. Amb el convenciment que només des de tot el poble sant de Déu podrem abordar una tasca tan important i apassionant, procuro aportar-hi el meu gra d’arena.

 —Sovint associem la paraula vocació al ministeri ordenat o a la vida consagrada però no és així… Què entenem per vocació? 

 La vocació és única per cada batejat, és una realitat dinàmica i creativa que ens configura com a persones i cristians. Fruit de la relació personal amb Déu en el si de la comunitat, està sempre oberta a «ser per als altres». A vegades s’ha plantejat com una veritat monolítica que Déu ha decidit per cadascú des de l’inici dels temps, però a mi m’agrada més veure-ho des d’una perspectiva més interactiva (cf. CV 289), que permet participar activament de la vocació personal. En aquesta dinàmica, la pastoral vocacional ha d’afavorir la trobada personal amb Déu, que és el lloc real de naixement i creixement de la vocació específica, que concreta en cadascú la crida primigènia a la santedat que ve en el baptisme. Per això, la Delegació, encara que té una predilecció per la promoció de les vocacions al servei exclusiu en l’Església, més que fer «propaganda» d’una vocació concreta, cal que promogui activitats de desvetllament i acompanyament dels joves —i no tan joves—.

 —Quina és la missió d’aquesta Delegació?

L’objectiu principal de la Delegació és animar i activar l’Església diocesana en la promoció de totes les vocacions, amb una predilecció pel ministeri ordenat i la vida consagrada. Aquest objectiu surt de la urgència del Concili Provincial Tarraconense pel treball de les vocacions: «Tota l’Església diocesana ha de fer seva la tasca de promoure vocacions, tant a la vida sacerdotal com a la vida consagrada o religiosa: el bisbe com a primer responsable, els preveres i els seminaristes, els religiosos i les religioses, els agents de pastoral de joventut i els qui treballen en el camp de l’educació, les famílies i les comunitats. Que s’estimuli la pastoral vocacional ben inserida en els plans de la pastoral diocesana ordinària, i present en tots els àmbits específics, especialment en la catequesi, en la preparació dels sagraments, en la pastoral juvenil, en la familiar i en la de moviments. Hi ha d’haver un canvi d’actitud en els cristians adults i també en els joves, i un canvi de clima en les comunitats eclesials que faci possible de dur a terme una pastoral vocacional entusiasmada. S’ha d’educar en una fe profunda i generosa que ens disposi a servir i a donar la vida» (CPT 153).

  —Quines són les línies d’actuació prioritàries en aquest àmbit?

 Tenint en compte la situació de pandèmia, la idea d’enguany és constituir un equip i establir una dinàmica de treball. La idea és elaborar un projecte pastoral a mig termini en el qual sobresurten tres grans línies d’actuació: la sensibilització per a fer descobrir al poble sant de Déu la responsabilitat d’assumir el plantejament vocacional en totes les seves activitats pastorals, d’evangelització i caritatives. Els destinataris són principalment els agents de pastoral. En aquesta fase es prioritzaran activitats dirigides a la promoció de la pastoral vocacional o al treball personal en la vivència de la pròpia vocació. El desvetllament és una línia d’actuació que pretén despertar la qüestió de la vocació en persones que encara no han descobert que el Baptisme conté una crida implícita a la santedat. Les activitats que es prioritzaran en aquest nivell seran de caràcter puntual i buscaran generar en els participants una experiència personal profunda que desperti la pregunta vocacional. L’aprofundiment és una línia d’actuació que d’una manera personal acompanya el jove en la descoberta de la vocació específica que el Senyor li té reservada. Les activitats i accions en aquest nivell seran de llarga durada i buscaran acompanyar el jove en el treball espiritual d’escolta de la voluntat de Déu, de combat espiritual i d’abandó a l’experiència de predilecció que Déu té per cadascú. L’eina principal serà l’acompanyament espiritual i la pregària personal. El suport és la més important, perquè és el fonament de tota l’activitat que realitza la Delegació de vocacions. El Senyor ens ha deixat clara la nostra: «La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors» (Mt 9, 37-38). Com ja s’ha insistit, la responsabilitat de la promoció de les vocacions és de tot el poble sant de Déu, i la podran exercir sobretot en aquesta línia d’actuació. Tant la iniciativa individual, col·lectiva com de la pròpia Delegació és indispensable.

Entrevista publicada al Full dominical del 25 d’abril (n. 3711)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies