La societat actual avança acceleradament, encara que no sabem molt bé cap a on. La tecnologia de comunicació és un dels factors més incisius d’aquesta modificació social, i va posar en evidència la necessitat de remodelar el sistema comunicatiu de la Santa Seu. Això ha estat possible gràcies a la decisió de reformar la Cúria Romana que el papa Francesc va prendre amb la Comissió de 9 Cardenals, i que responia a una sol·licitud de les reunions prèvies al Conclave que finalment el va triar. L’objectiu era alleugerir estructures, accelerar els tràmits i reduir els costos.

Després d’un any d’estudi i dues Comissions successives, el papa Francesc va crear la nova Secretaria per a la Comunicació el 27 de juny de 2015 per integrar i harmonitzar l’activitat comunicativa de la Santa Seu. A part del Pontifici Consell de les Comunicacions Socials  —encarregat de la reflexió i l’acompanyament dels Bisbes en la pastoral de la comunicació—, el Vaticà comptava amb diversos mitjans que es van crear cada un en un moment concret de la història i que van recórrer un llarg camí per compte propi fins que van desembocar a la cultura digital.

Una història d’innovacions

Tot i que molts atribueixen a l’Església una gran lentitud per reaccionar davant les novetats de la tecnologia, la història ens mostra que ha estat pionera en incorporar els invents que en aquest sentit s’han tingut al llarg de la història. L’any 1587 el papa Sixt V va instituir la Tipografia Vaticana, per aprofitar al servei de l’Església i l’Evangeli l’invent de Guttenberg. Tres segles més tard, el 1861, neix l’Osservatore Romano per defensar l’Església i el Papa en una societat convulsa. El 1929, l’endemà dels Pactes Lateranenses que van donar lloc a l’Estat de la Ciutat del Vaticà, el papa Pius XI va encarregar a Guillem Marconi una ràdio al servei de l’Església. El 12 de febrer de 1931 neix la Ràdio Vaticana. El papa Pius XII funda el 1948 la Pontifícia Comissió per al Cinema didàctic i religiós, germen del que seria el Pontifici Consell per a les Comunicacions Socials. El 1962, per atendre els periodistes interessats en informar sobre el Concili Vaticà II, neix el que arribaria a ser la Sala de Premsa de la Santa Seu. El 1985 Joan Pau II crea el Centre Televisiu Vaticà, i deu anys després el Departament d’Internet de la Santa Seu. Culmina així la creació d’una sèrie de mitjans de comunicació que segueixen el pas dels temps.

Però a partir de l’any 2000, la tecnologia digital (pels dígits 0 i 1 en què es codifica qualsevol missatge) va provocar que els diferents mitjans anessin convergint, gairebé sense voler, en un suport comú que els permetia fusionar l’àudio, el vídeo, el text i la imatge, en una integració inèdita fins aleshores. Cadascun dels mitjans vaticans comença a crear-se i relacionar-se en clau digital; tots generen els seus llocs web i, una dècada després, comencen a tenir una presència en xarxes socials. Més encara quan, el 12 de desembre de 2012, Benet XVI obre un compte a Twitter. (Quan s’escriuen aquestes línies, els comptes de @Pontifex sobrepassen els 41 milions de seguidors). L’entrada del papa Francesc a Instagram és només un pas més en aquest camí missioner. No era lògic, doncs, que les estructures de gestió dels mitjans de comunicació vaticans seguissin separades entre si.

La Secretaria per a la Comunicació

Mons. Dario Viganò, Prefecte, i Mons. Lucio Ruiz, Secretari, van rebre l’encàrrec del Papa per executar la proposta de la Comissió presidida per Lord Patten, modulada i detallada per la següent Comissió, presidida pel mateix Mons. Viganò. Una reforma que contemplava des del principi integrar tots els periodistes i empleats d’aquests mitjans sense excloure ningú, però sí potenciant les seves capacitats a través de la formació adequada per a noves tasques i amb dinamismes més àgils. I generar un treball en xarxa, col·laboratiu i integrat, centrat en el servei a uns usuaris cada vegada més participatius.

Per a això la Secretaria va crear cinc Departaments i Directors: Afers generals (Paolo Nusiner), Sala de Premsa (Greg Burke/Paloma García-Ovejero), Teològic-Pastoral (Natasa Govekar), Tecnologia (Francesco Masci) i Editorial (pendent). I està preparant un espai unificat a la Via della Conciliazione, per a la creació de continguts en diferents suports i formats per a la seva distribució a través del nou Portal Vatican News. Vatican.va segueix sent el dipòsit històric de documents del Magisteri.

Així, la Secretaria per a la Comunicació és un exemple de pas endavant en la integració dels mitjans que té lloc gràcies a la tecnologia digital, però suposa sobretot un extraordinari desafiament organitzatiu que té en el centre a les persones, tant als col·laboradors del Papa com sobretot als usuaris que en un món globalitzat busquen la referència comunicativa del successor de Pere. Aquest actua al segle XXI com «agent de sentit» en la cultura digital, fent una presència quotidiana en la vida de les persones i oferint una referència de valors i comportament que assenyalen Jesucrist com a Mestre i Salvador del món.

Leticia Soberón Mainero,
doctora en Comunicació i membre de la Secretaria per a la Comunicació del Vaticà

Article publicat a la revista Església de Tarragona (Març-abril. n. 303)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies