Nascuda a Reus, Meritxell Ruiz és mare de família i docent. Vinculada a la parròquia de Sant Bernat Calvó, on va ser catequista i responsable del grup de joves, va ser voluntària durant uns anys a la Fundació Pont i Gol d’aquesta mateixa ciutat. Anys més tard, va ser diputada al Parlament de Catalunya i consellera d’Ensenyament.

Conversem amb ella després que hagi estat nomenada, aquest passat mes de juliol, secretària general de la Fundació Escola Cristiana.

—Amb el seu nomenament com a secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya pren el relleu del P. Enric Puig després de 16 anys com a màxim responsable de la FECC. Quins reptes té sobre la taula l’escola cristiana?

Estem en moments de canvi arreu; també a les escoles cristianes. Hem endegat un procés participatiu amb els centres per definir una nova estratègia basada en tres grans objectius.

El primer, liderar la qualitat pedagògica. Som i hem estat referents educatius del país i volem seguir a l’avantguarda educativa al segle XXI. Des de les escoles més petites a les més grans,  creant xarxes i comunitats, donarem resposta als reptes educatius futurs.

Treballar la nostra identitat és un dels altres trets que ens ha d’identificar: una proposta d’acompanyament de la persona des d’una vessant cristiana oberta a la diversitat. A les escoles de la Fundació vivim l’educació partint de la dignitat de la persona i del compromís amb la societat. Hem de comunicar obertament quin tipus de persona volem ajudar a créixer i fer-ho de manera integral.

Finalment, hem de tenir més presència i treballar plegats per tal que es reconegui la gran tasca social i educativa que estem fent. El nostre objectiu és que les administracions garanteixin la gratuïtat de l’educació per a les famílies i oferir diversitat de projectes perquè cada alumne i la seva família puguin trobar la seva escola.

—Quina és la missió de la Fundació i a quantes escoles aixopluga?

La Fundació es va crear fa uns trenta anys amb la missió de donar suport i aixopluc a les escoles cristianes i esdevenir referent en la promoció de la innovació en la docència, la gestió i l’organització dels centres educatius.

Actualment en formen part unes 400 escoles i més de 252.000 alumnes i les seves famílies, la qual cosa representa un 70% del sector concertat i un 20% de tot el sistema educatiu català.

—Sempre ha existit una certa «tensió» quan es parla de centres públics i concertats. Per què creu que es dona aquesta situació? És factible la seva coexistència?

Deixi’m que li parli de salut: em trenco un os i m’han d’operar. Vaig a Joan XXIII o a Santa Tecla, dos grans hospitals, i en dos dies tot llest. Però, què em diria si en sortir de l’hospital de Santa Tecla, centre concertat, li diguessin: «Ha de pagar un 35% de l’operació»? Segurament em respondria que és un dret reconegut i que és molt injust que hagi de pagar. Doncs en educació això passa. Les administracions no cobreixen el cost total de l’alumnat i les famílies han de pagar la resta a l’escola concertada.

Educació i Salut haurien de tenir el mateix tractament: ser serveis gratuïts per a tothom, tant a les escoles públiques com a les concertades. Som lluny d’aquest objectiu, però és molt necessari arribar-hi. Perquè, si no, aquesta política genera moltes diferències. Quantes famílies voldrien accedir a un centre però estan limitades perquè no és gratuït?  És un tema de recursos i cal destinar-n’hi més.

D’altra banda, hi ha certs posicionaments polítics que neguen que la iniciativa social pugui aportar valor públic i demanen tancar les escoles concertades. Aquesta opció, a part de ser inviable econòmicament, significaria un empobriment de la societat. Catalunya sempre s’ha caracteritzat per la implicació de les persones en el bé comú. Això representen les nostres escoles cristianes, moltes d’elles fundades per donar educació a col·lectius marginals. En els nostres centres tenim alumnat ben divers, de moltes procedències i orígens socials i a tothom oferim una educació de qualitat.

—En alguna ocasió ha afirmat que sobre el fet religiós a l’escola hi ha molta ideologia i poca pedagogia…

Sí, sobre el fet religiós i sobre educació, en els discursos públics hi ha molta ideologia i poca pedagogia. La persona no es pot entendre sense la seva dimensió interior. El nostre país tampoc es pot comprendre sense el fet religiós cristià. Voler treure això de les escoles és no adonar-se que l’alumnat necessita quelcom més que formació: necessita plantejar-se sobre el sentit de la vida, obrir-se a allò transcendent, necessita viure el valor del compromís amb l’altre. Voler eliminar-ho vol dir no entendre que el fet religiós forma part de la constitució cultural de la persona. El 70% del patrimoni cultural de Catalunya és d’iniciativa religiosa (cristiana). Començant pels primers textos en llengua catalana. Podem arribar a conèixer les nostres arrels culturals girant-nos d’esquena al fet religiós?

Ja l’antropòleg Lluís Duch feia referència a la pedagogia com un «emparaular el món». No hi ha llenguatge ni educació que sigui asèptic o acultural i, per tant, fer cas omís al fet religiós és empobrir i privar l’alumnat d’eines per comprendre’s i per dialogar en una societat multicultural. 

—Quins records guarda de la parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus i del teixit associatiu i cultural de la ciutat de Reus?

Records de la parròquia i de les entitats socials de Reus on em vaig fer gran, en tinc molts. Però sobretot els dec que, a través d’elles, és on realment una descobreix i viu el compromís social. No hi ha compromís polític sense compromís social. Sento un agraïment molt gran per tanta gent voluntària que fa catequesi o que ensenya a ballar danses catalanes.

De la parròquia de Sant Bernat, en voldria destacar la seva acollida i obertura: mossèn Ignasi Olivé sempre va apostar pels joves, ens va acompanyar i engrescar. També vam tenir la sort de tenir una comunitat que va creure en nosaltres, ens va acollir i ens va ajudar a fer créixer la nostra fe i afermar el nostre compromís en un barri amb moltes necessitats.

Entrevista publicada al Full dominical del 2 de gener de 2022 (n. 3747)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies