Montserrat Esporrín és mare de família i doctora en Història i Història de l’Art i Llicenciada en Música. Des de la seva jubilació està de Cap de Servei de Càritas a la Parròquia de Sant Pau de Tarragona. El passat mes de juliol va ser nomenada per l’arquebisbe Joan com a delegada per a la pastoral social.

Com afronta aquest nou càrrec?

 Amb molta il·lusió i agraint al Sr. Arquebisbe que hagi dipositat en mi la seva confiança per exercir aquest càrrec. Crec que en els moments que estem vivint, la pastoral social té molt a dir i molt a fer. Actualment, l’àmbit social, a tots els nivells, és molt complex i pateix uns canvis molt forts. Gosaria dir que el trasbals social és conseqüència no solament de la pandèmia, sinó també d’un rerefons polític i econòmic que fa que l’escletxa social sigui cada cop més profunda i que, en el cas de la Covid-19, s’hagi fet més palesa. Tanmateix, la història ens ensenya que sempre que hi ha hagut canvis socioeconòmics i polítics severs, depèn de com aquests s’hagin afrontat, s’han resolt de formes diferents i, malauradament, el resultat no ha estat sempre el més desitjable per a la humanitat. Per tant, ens cal ser curosos, pacients i, sobretot, molt responsables. Cadascú de nosaltres ha de posar el seu petit gra de sorra, amb la finalitat de poder millorar aquesta situació convulsa que patim.

—Quina missió té encomanada la delegació de pastoral social?

 La seva missió és la de coordinar, conscienciar, acompanyar, assessorar i animar, en tot el que es pugui, les diferents entitats que formen part d’aquesta delegació; i cal dir que són molt diverses. En cap cas es pretén interferir en la feina de cadascuna d’elles, sinó més aviat poder crear xarxa amb la finalitat d’optimitzar recursos per tal que totes en puguin sortir més afavorides. També tenim la missió de promoure la formació dels diferents agents de la caritat.

En un primer pas, estic contactant amb les diferents entitats, fins on la pandèmia em deixa, per a donar a conèixer aquesta delegació. Penso que el segon pas ha de ser divulgar i informar la societat de la tasca que realitza cada entitat a través dels mitjans de comunicació, si més no, perquè totes elles fan un treball extraordinari; tanmateix, en molts casos es desconeix. Aquesta divulgació podria repercutir, d’una banda, en un augment de voluntaris i, d’altra banda, més persones podrien beneficiar-se dels seus serveis.

—Quines realitats estan vinculades a aquesta Delegació?

 En aquesta Delegació les realitats són molt diferents. Des de pal·liar, en la mesura que es pot, les cues de la fam, amb tot el que això comporta, ja que no es tracta solament de donar aliments a famílies vulnerables, sinó que darrere també hi ha la necessitat d’atendre els infants, els lloguers de pisos, els serveis de gas, llum, aigua…, sense oblidar les necessitats sanitàries que surten dia a dia. D’altra banda, també es treballen les addiccions, un problema que va in crescendo i que, moltes vegades, per qüestions socials, s’intenta amagar.

Una altra realitat és la d’acollir les persones sense sostre, o que, per qualsevol altra raó, viuen soles i necessiten d’una llar on se’ls pugui atendre i puguin tenir vida social i el necessari per a viure.

Des de l’Apostolat del Mar s’atenen les necessitats dels mariners que arriben al port i se’ls acull en tot allò que faci falta: orientació dins de la ciutat, descans, recursos mèdics, serveis religiosos i també mitjans telemàtics.

Un altre aspecte és el d’atendre, amb diferents projectes, dones i infants que, per diferents raons, es troben desprotegits; cal ajudar-los a tirar endavant en la seva situació de vulnerabilitat.

—Quins creu que són els temes que com a Església hem d’implicar-nos més o ser més sensibles?

 Segons el meu punt de vista, crec que una bona part de l’Església està fent molts passos per implicar-se en l’àmbit de la caritat. Penso que el papa Francesc, a través dels seus escrits i la seva actitud envers els pobres, hi té molt a veure. Tanmateix, segons en quins ambients eclesials encara queda molt camí per fer. Potser no ens acabem de creure del tot les seves paraules quan, en realitat, en totes les seves encícliques i exhortacions, se’ns parla de la caritat vers l’altre com un reflex de l’amor a Déu.

Certament que, arran de la pandèmia, la solidaritat i la generositat són temes que s’han fet més visibles i palpables dins de l’Església, ens hi hem implicat més, si bé, no podem abaixar la guàrdia. Entre tots, cal que repensem el consumisme a què estem abocats, i reflexionar per saber cuidar, compartir i distribuir millor els béns que Déu ens ha donat. Encara hem d’aprendre a fer un bon ús dels recursos que tenim a l’abast.

Un altre dels temes —aquest, més punyent— que demana més implicació i, alhora, més sensibilització dins de l’Església, és el de la diversitat i acolliment de les persones sigui quina sigui la seva realitat social i individual, perquè, com expressa el papa Francesc, ens cal curar ferides i això passa per acompanyar, discernir i integrar la fragilitat de l’altre.

Des de la caritat i, partint de la premissa que Déu és amor, tothom es mereix una segona oportunitat i les que calguin!

Entrevista publicada al Full Dominical del 23 de maig de 2021 (n. 3715)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies