El passat mes d’abril es va erigir la nova Fundació Sant Fructuós – Escoles diocesanes de Tarragona que té com a missió coordinar i promoure entre les escoles de titularitat diocesana una educació eficient d’infants i joves que vetlli per la transmissió dels valors educatius propis de l’Església catòlica.

La nova directora, dedicada a la docència durant prop de trenta anys, ha compaginat en els darrers anys el professorat amb la formació especialitzada en gestió de centres educatius i amb tasques directives al Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona, fet que li ha permès conèixer la realitat canviant d’alumnes i famílies i també de l’ensenyament, així com també les seves fortaleses i els aspectes a millorar.

—Com afronta aquest nou servei?

Amb molt de respecte i amb confiança. Respecte perquè l’educació d’infants i joves és una qüestió de considerable responsabilitat. Millor dit, de corresponsabilitat, perquè els pares són els primers responsables de l’educació dels seus fills i crec que així cal entendre-ho. Famílies i escola eduquem i preparem les persones adultes del futur i això, que sempre ha estat complex i aventurat, ho és molt més en un escenari rabiosament canviant, inestable i incert com és el d’avui.

També penso que cal afrontar-ho amb esperança i amb la confiança que el treball en equip de tots els membres del Patronat i de les Escoles Diocesanes, per sobre de personalismes, ajudarà a superar els reptes que tenim.

 —L’arxidiòcesi compta amb sis escoles de titularitat diocesana. Existeix un treball coordinat entre elles?

 Es tracta de sis escoles amb més de 2.500 alumnes en total però molt diferents entre elles en dimensió, en nombre d’alumnes, en emplaçament, etc. Es fa necessària una coordinació entre totes les escoles a través de les comissions de treball per tal de, respectant les seves singularitats, poder impulsar projectes que permetin assolir la missió que és comuna a totes.

Fonamentalment comparteixen la missió d’educar a infants i joves perquè puguin créixer com a persones integres; és a dir, que puguin desenvolupar totes les seves capacitats en l’àmbit personal,  l’intel·lectual i el social i amb un sentit cristià de la vida. Aquesta idea general es configura i es concreta en els respectius programes educatius de cada escola.

En l’aspecte més operatiu la idea és compartir diversos projectes de gestió, d’innovació o de formació del professorat, entre d’altres.

—La pandèmia ho ha capgirat tot, i l’àmbit educatiu no en va restar al marge. Com es presenta aquest nou curs escolar?

 Certament la pandèmia ha marcat un punt i a part, i en el món educatiu també ens hem hagut d’adaptar (classes on-line, grups bombolla, activitats escolars restringides…).  Però afrontem el nou curs amb esperança. La gradual superació de la crisi sanitària ens fa confiar en recuperar les pautes habituals, encara que de ben segur d’una manera diferent. Igual que passa en la societat en general, penso que el veritable repte no és només recuperar la normalitat, sinó ser capaços d’extreure l’aprenentatge convenient d’aquesta experiència viscuda i patida, i saber-ho posar en pràctica. I en el món educatiu aquest repte encara és més exigent.

Entrevista publicada en el Full Dominical del 5 de setembre de 2021

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies