Em dic Maite i tinc 17 anys. Ha estat el primer cop que he anat en pelegrinatge a Lourdes i la primera vegada que he participat d’un voluntariat cristià, acompanyada de l’Hospitalitat de Tarragona.

Feia temps que el meu germà m’ho havia ofert. Ell fa anys que hi va, però jo mai no m’acabava de decidir i la veritat és que em feia por trobar-me amb alguna experiència massa impactant.

Recordo, amb sorpresa, el moment d’arribar a l’aparcament del Nàstic i veure set autobusos, amb gent gran, malalts, hospitalaris, altres companys i companyes joves voluntaris, que no coneixia però que acabaríem sent un gran equip i al cap de poc temps grans amics.

Sabíem que el viatge seria llarg, i per això la cinquantena de joves que érem anàvem junts. El trajecte de Tarragona a Lourdes va ser un obrir i tancar d’ulls. Durant tota la jornada de camí la música i els cants van ser el nostre aliment, i les pel·lícules, i la pregària, i el compartir inquietuds i sentiments.

En arribar a Lourdes, ens vam dirigir cap a l’Accueil, l’hospital, on malalts i gent gran passarien aquells cinc dies. Tot havia d’estar a punt per quan ells arribessin; així que vam descarregar l’equipatge dels autocars, vam ajudar a organitzar el material necessari… I arribat el moment vam poder donar un cop de mà als malalts per acomodar-se a les seves respectives habitacions.

Durant aquells dies la feina dels joves era acompanyar els malalts. En el meu cas i el del meu grup era traslladar-los d’un lloc a un altre amb l’ajuda d’un “carretó xinès”, per tal que poguessin assistir a tots els actes, celebracions, misses i processons que hi havia programades. En aquells pocs dies, vam aconseguir la confiança de molta gent: la de malalts i gent gran que veien l’estima que els teníem; i la dels hospitalaris més veterans, que veien com un grup ben maco de joves els trèiem una mica de feina.

Cada dia, en acabar la jornada, ens dirigíem cap a la casa de colònies, allí dormíem tots els joves i els nostres monitors.

Gràcies a l’Hospitalitat de Tarragona, a tots els malalts i gent gran, gràcies a tots els voluntaris, he pogut viure una experiència de fe i servei inoblidable, que recordaré tota la vida.

Desitjo que l’any que ve molts puguem tornar a repetir aquesta tasca que omple tant i ajuda tant a créixer.

                                                                       Maite Fernández Sánchez,
jove de la parròquia del Milà

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies