El papa Francesc ha afirmat reiteradament que «el diner ha de servir i no governar!» (Evangelii Gaudium, 58). Amb aquesta frase ha volgut deixar pedagògicament clar que l’economia i les finances són al servei de les persones i no a l’inrevés, perquè la seva finalitat és la promoció del bé comú, i no l’enriquiment d’uns pocs a costa de l’empobriment i exclusió de molts. Per Francesc, els mals que mostra el panorama econòmic mundial tenen entre les seves causes «la relació que hem establert amb el diner», ja que «hem acceptat pacíficament el seu predomini entre nosaltres i les nostres societats», fruit d’una crisi antropològica profunda, negadora de la primacia de l’ésser humà (EG 55).

I és que una de les problemàtiques de l’actual sistema econòmic, causant de desigualtat i exclusió, és justament el funcionament dels mercats financers mundials. Amb la seva dinàmica d’especulació i depredació, han mostrat una gran capacitat de condicionar i danyar l’economia i les polítiques dels governs. Francesc ho ha denunciat repetidament: «no podem tolerar que els mercats financers governin la sort dels pobles, en comptes de servir les seves necessitats, o que uns pocs prosperin recorrent a l’especulació financera, mentre que molts pateixen durament les seves conseqüències».[1] És per això que reclama «una reforma financera que no ignori l’ètica», la qual cosa requereix un «canvi d’actitud enèrgic dels poders polítics, a qui exhorto a afrontar aquest repte amb determinació i visió de futur» (EG 58).

Ja Benet XVI, a Caritas in Veritate (2008), advertia, fent seves les paraules de Joan Pau II, que «invertir té sempre un significat moral, a més d’econòmic» i que cal «evitar que la utilització de recursos financers estigui motivada per l’especulació i cedeixi a la temptació de cercar únicament un benefici immediat» (CV 40). Per això, va demanar també que les finances renovin «les seves estructures i formes de funcionament després de la seva mala utilització, que ha malmès l’economia real», de tal manera que «tornin a ser un instrument encaminat a produir riquesa i desenvolupament millors». Per Benet XVI, el sistema financer «ha de tenir com a meta el sosteniment d’un veritable desenvolupament», perquè «recta intenció, transparència i recerca de bons resultats són compatibles i mai no s’han de separar». Per això, va demanar «una nova regulació del sector capaç de salvaguardar els subjectes més febles i impedir escandaloses especulacions» (CV 65).

Al costat d’això, Benet XVI va proposar també «l’experimentació de noves formes de finances destinades a afavorir projectes de desenvolupament», a fi d’aprofundir la responsabilitat de l’estalviador. Entre elles, assenyalava l’«experiència del microfinançament, que té les seves arrels en la reflexió i actuació dels humanistes civils», i demanava que sigui «reforçada i actualitzada», ja que «pot oferir ajudes concretes per a crear iniciatives i sectors nous que afavoreixin les capes més febles de la societat» (CV 65).

En aquesta línia, un important document publicat el 2018 pel Dicasteri per al Servei del desenvolupament humà integral de la Santa Seu, titulat Oeconomicae et pecuniariae quaestiones.  Consideracions per a un discerniment ètic sobre alguns aspectes de l’actual sistema econòmic i financer, demana que es doni «suport a les activitats financeres que tenen una vocació primària de servei a l’economia real i una circularitat virtuosa de la riquesa, com ara les iniciatives de crèdit cooperatiu, el microcrèdit i el crèdit públic a les famílies, empreses i comunitats locals i el crèdit als països en desenvolupament». Per això, apel·la als consumidors a prendre decisions de consum i d’estalvi crítiques i responsables que afavoreixin el benestar de tothom i rebutgin allò que és perjudicial.

Totes aquestes reflexions de la doctrina social de l’Església, especialment en aquests temps de pandèmia, són una invitació a una profunda reflexió per als cristians entorn dels criteris d’utilització dels nostres diners i estalvis. Quin destí els donem? Quines motivacions ens animen? En quines institucions els dipositem? Quin impacte tenen? Com podem afavorir les iniciatives financeres promotores de desenvolupament humà?

Però aquesta reflexió també és especialment aplicable a totes les institucions eclesials (bisbats, parròquies, congregacions, fundacions, associacions, moviments…), per tal que la gestió dels seus diners sigui més curosa, selectiva i exigent, i comenci a confiar en les entitats financeres de finalitat social. Amb això es pot donar un bon testimoni evangèlic i a la vegada fer un gran servei a la societat. Decidir on dipositar els estalvis no és una qüestió exclusivament tècnica que hagin de resoldre en solitari ecònoms o tresorers. És també una qüestió carregada amb un alt component moral, ja que tota inversió té conseqüències per a tercers.

De fet, cada cop hi ha una major consciència d’això i molts cristians i institucions eclesials col·loquen tot o part dels seus estalvis o tresoreria en aquestes entitats financeres, que anomenem banca ètica. Es tracta d’entitats sense ànim de lucre, que actuen amb màxima transparència, que exclouen inversions purament especulatives o perjudicials i que afavoreixen iniciatives amb un impacte social positiu. Avui dia existeix ja a Catalunya una àmplia oferta (FIARE-Banca Ètica, Tríodos Bank, Oikocredit…). Són entitats amb un immillorable nivell de solvència i seguretat i amb un ampli catàleg de serveis, que són una bona opció per a les entitats d’Església.

[1] Discurs de Francesc als participants en el Congrés «Impact investint for the poor» organitzat pel Consell Pontifici de Justícia i Pau, 16 de juny de 2014.

 

Eduard Ibáñez
Advocat i exdirector de Justícia i Pau de Barcelona

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies