Joan Boronat
(Article publicat a la pàgina de religió del Diari de Tarragona el dissabte dia 13 de gener de 2018)

La comunitat de Religioses de Maria Immaculada, Missioneres Claretianes de Reus estan de celebració. Es compleix el 150 aniversari de la fundació del convent d’aquesta congregació a la capital del Baix Camp i per això es disposen a viure, amb goig, la comunitat i els ciutadans que ho desitgin, els actes centrals commemoratius de l’efemèride, que tindran lloc el proper dissabte dia 20 de gener.

Obrirà el programa de la Jornada, a les 10:30 h del matí, la xerrada que dirigirà Carmen Bernal, a la sala de conferències de l’Arxiu Municipal, (c / Sant Antoni M. Claret nº 31) sota el títol «Les Missioneres Claretianes a Reus 1867-2017): un recorregut històric.»

Després, a les 11.45 h, a la casa de les Missioneres Claretianes, (c / Maria Antònia Paris, n. 8) es farà una visita al Museu de Maria Antònia París, acompanyada de la germana Jolanta Kafka, superiora general de la Congregació. Posteriorment hi haurà una xerrada de la pròpia superiora general i de Rosa Ruiz, germana de la congregació, sobre «Missioneres Claretianes: camins d’humanització».

Els actes conclouran a les 18.00 h amb la missa d’acció de gràcies que oficiarà l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol Balcells, al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia.

Història i realitat

A Reus, el dia 13 de juliol de 1867, Maria Antònia París i 5 Missioneres Claretianes més, obrien la tercera casa de l’ordre. La primera va ser a Santiago de Cuba i la segona a Tremp (Lleida). «Nostre Senyor ja no està content amb dues cases, sinó que vol una altra en honor i glòria de la Santíssima Trinitat. I així ho vaig dir al senyor Claret», diu Maria Atonia París, cofundadora de la congregació juntament amb Sant Antoni M. Claret, el 1855.

Catalunya va ser escollida per a l’expansió del naixent institut i per diverses raons es va triar a la ciutat de Reus, necessitada d’un centre per a l’ensenyament de nenes. Maria Consuelo Ferrús, actual superiora de Missioneres Claretianes a Reus, subratlla que en aquell moment l’Església, a part de la clausura, «l’ensenyament i la sanitat era l’únic apostolat permès a les monges, i així es va fer; una educació que alliberi, que doni eines per al pensament crític i autònom, que enforteixi les capacitats», especialment per als que tenien més dificultats per accedir-hi: els més pobres i les dones.

Maria Consuelo Ferrús es refereix als canvis, amb el pas del temps, de la tasca de la comunitat reusenca, però sempre al servei del mateix ideal. «Hi ha molta vida lliurada en aquesta casa. Des de les classes a nenes dels primers anys, fins al Centre Residencial d’Acció Educativa acollint nens i nenes amb necessitats especials». La manca de recursos va fer tancar les llars «amb dolor» però «seguim oferint la nostra casa com a centre d’espiritualitat, amb reunions, recessos, formació… i per descomptat al servei de la ciutat i les parròquies, col·laborant en la catequesi, grups de pregària, formació d’adults i joves, Càritas interparroquial i pastoral del barri», explica la superiora. «Volem donar les gràcies a tot Reus. Aquí teniu la vostra casa; volem seguir sent un focus d’espiritualitat, d’humanització, caminar al costat de tantes persones que volen viure i créixer en la fe, en humanitat, en solidaritat» conclou Consol Ferrús.

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies