Aquestes paraules constitueixen el lema de l’octavari de pregària per a la unitat dels cristians de l’any 2018. Quan preguem junts ja es realitza i s’anticipa la unitat de tots els creients volguda i desitjada per Jesús. Hem de pregar per la unitat dels cristians perquè només la podem rebre com un do del Senyor. El diàleg ecumènic s’ha desplaçat des del diàleg teològic a la praxi comuna i al testimoniatge de la fe. És un accent nou molt propi del papa Francesc. El Sant Pare ha dit paraules i gestos que formaran part del treball ecumènic del nostre temps. El treball i la sensibilitat del papa Francesc no és menor que la del papa Benet. En un breu escrit, com és el que m’és demanat, és impossible d’explicar-ho. Els fruits dels cinquanta anys del diàleg ecumènic és altament positiu. Les Esglésies ja no es miren com estranyes les unes a les altres i han descobert que la professió de fe que les uneix és molt més gran del que es pensaven. L’Església Catòlica  és l’Església mare i totes les altres Esglésies porten saba bona i com que és bona també fan fructificar fruits per a la glòria de Déu, per la salvació de tots i per al bé de tots.

Totes les Esglésies han sentit com a propi el sofriment de la persecució dels cristians. Totes les Esglésies tenen la comuna preocupació d’un món secularitzat i buit de Déu. Totes les Esglésies porten com un pes el dolor dels pobres i menyspreats. Així mateix senten com un dolor la qüestió ecològica, com una ecologia integral: «Els fills de Déu no fan malbé la creació que els ha estat donada». Tots aquests temes són un repte, un esperó per evangelitzar. No tot és tan bonic, també hi ha teòlegs que, per una banda, constaten que hi ha com un retorn a les formes de l’Església Catòlica, sobretot per part de la Comunió Anglicana i de moltes comunitats de la Reforma, però per altra banda, constaten una luteranització del catolicisme i una divulgació de la sola fides sense la mediació eclesial. Ja seria penós que els fills volguessin trobar en la mare allò que la mare pretereix, entre altres coses l’Eucaristia adorada i les fonts pures del ministeri. També els principis de la moral cristiana que són inapel·lables perquè els hem rebut del Senyor. Pel contra, són moltes les lliçons que els catòlics podem aprendre de les Santes Esglésies Ortodoxes, de l’orient i de la diàspora.

El diàleg ecumènic és sempre des de la veritat, mai des de l’opinió, altrament es desvirtua i esdevé inútil. Que la dreta del Senyor, gloriosa i forta, que, pels creients del Nou Testament, és el Sant Esperit, acompanyi el treball de les Esglésies per retrobar la plena unitat i inspiri la seva pregària.

Rafael Serra, pvre.
Director del Secretariat de Relacions interconfessionals de l’Arquebisbat de Tarragona

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies