977233412 premsa@arqtgn.cat

M’agrada observar què fem abans de començar l’Eucaristia: alguns són als bancs, asseguts o agenollats, pregant davant del sagrari, fixant la mirada en alguna imatge o llegint les lectures de la missa al Full. Altres encenen llànties a les imatges de la seva devoció. N’hi ha que parlen, fluix normalment per no molestar. D’altres, amb el mòbil, aprofitant els darrers moments abans d’iniciar la litúrgia per a contestar missatges de WhatsApp. Just abans de començar la celebració encara escoltes passos de gent que arriba, i amb la missa començada encara entren persones.

Un company prevere em va dir que la missa comença sempre una estona abans de començar, i té tota la raó. Quant de bé ens fa arribar una estona abans per pregar, llegir les lectures o observar el que tenim davant els ulls per viure més atents, centrats i disposats la celebració: veus l’altar? Pensa que és Crist que ens para taula per donar-nos a nosaltres, la seva comunitat, els aliments de la seva Paraula i de l’Eucaristia. Veus la creu? Pensa que la missa és l’actualització de la mort i la Pasqua del Senyor on Ell se’ns dona en el Pa i el Vi de l’Eucaristia perquè en aquests aliments trobem força, comunió amb Ell i amb l’Església, vida, salvació… Veus les imatges de la Mare de Déu i dels sants? Pensa que en la litúrgia són presents amb nosaltres, preguen per nosaltres i ens acompanyen en el nostre dia a dia. Veus les flors? Elles ens fan pensar en la bellesa, la festa, el color i l’alegria que aporta la comunitat cristiana a la nostra fe. Veus els ciris de l’altar? Deia sant Joan Maria Vianney: la pregària és la unió de Déu amb l’ànima com dues peces de cera foses conjuntament, que ja ningú no pot separar. Sents l’olor del carbó de l’encenser? Pensa que l’oració comunitària és encens agradable a Déu i que a la litúrgia puja a la seva presència com a fum aromàtic (Sl 141). Veus en Josep, l’Antònia, en Sisco, la Pepita, en Lluc i aquell altre que no havies vist mai? Prega per ells, per elles, per les seves esperances, pels seus malalts, pels seus maldecaps, per les seves il·lusions… I quantes coses més podem mirar, observar, meditar, pregar mentre estem als bancs esperant. Arribem doncs a temps, no fem tard, deixem el mòbil, contemplem amb ulls de fe tot el que ens rodeja, deixem que tot el que veiem ens parli al cor i disposem-nos així a celebrar l’Eucaristia.

Xavier Roig Rovira, pvre.
Delegat diocesà per a la litúrgia

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies