Fa pocs dies vaig retrobar casualment dues estampes. Les tenia dintre d’un llibre. No són un dibuix, són fotografia. Una del germanet Charles de Foucauld i l’altre d’un germà caputxí molt conegut sobretot a Andalusia és Fray Leopoldo d’Alpandeire. Aquells ulls, aquella mirada que recull la fotografia (estampa) t’adones que aquestes persones veien més enllà, en aquest cas més endins a la persona o persones amb les qual tractaven ordinàriament. La seva mirada no és, era, superficial. La seva mirada, el rostre transmet pau, bondat; no et sents jutjat més aviat i ara que estem en quaresma direm convidat a la conversió. La mirada no se’ls endurí malgrat la vida no els va tractar sempre bé.
Un bon exercici quaresmal podria ser canviar la manera de veure els altres, i quan dic els altres vull dir aquelles persones que per un motiu o altre en tenim un clixé fet per nosaltres o bé “pel que m’han dit”. Ai! si algú ens fes una fotografia quan mirem una d’aquestes persones amb el nostre clixé.
En l’oració de la missa del diumenge II de Quaresma demanàvem: la purificació de la nostra visió interior, que és demanar i esforçar-se a veure les persones com les veia Jesús . ¿Com fer-ho? Ho deia la mateixa oració: escoltar i alimentar-se de la Paraula.
P. Pere Cardona, caputxí (o.f.m.c.)
