Actualment hi ha una sèrie d’aportacions expressant la importància de la salut mental.

El papa Francesc ha demanat de resar el mes de novembre per les persones amb depressió i ha publicat un vídeo expressant que la depressió i l’ansietat són els trastorns de salut mental que més sobresurten. TV3 dedica la Marató d’aquest any a la salut mental, en els 30 anys d’aquest gran programa que tant de bé ha fet per molts problemes socials i tanta col·laboració i solidaritat ha desvetllat en la nostra societat. Mereix un reconeixement per part de tots.

De problemes de salut mental n’hi ha hagut sempre. Els que vam créixer a l’àmbit de Reus, des del poble d’Almoster, ja fèiem la brometa que quan al Pere Mata tancaven les portes en tancaven més a fora que a dins. Però no teníem ni idea de la magnitud de la malaltia fins ara.

Segons trobem en els mitjans de comunicació, diu que una de cada deu persones a nivell mundial viu amb trastorns de salut mental, que vol dir 792 milions de persones, que vol dir un 11% de població. Els trastorns que més sobresurten són la depressió, amb 264 milions (3%) i l’ansietat, amb 284 milions (4%). La pandèmia ha augmentat el nombre dels que ho pateixen i ha agreujat el sofriment de molts.

Amb tota aquesta situació hi ha moltes persones entorn dels malalts que pateixen, i de vegades molt. També de tant en tant es produeixen situacions estranyes. Com un dia que vaig presidir una Vetlla Pasqual a la parròquia de Sant Joan de Reus (en la mort de Mn. Albert Espolet), i al moment de l’homilia va entrar un home cridant i esverat. En dirigir-se cap a mi em vaig espantar. Quan es va posar al davant meu es va plantar i em digué: «I per mi no hi ha espelma?»

No és fàcil donar consells. No és gens fàcil encaixar i viure aquestes malalties tant pel que fa a la persona que les pateix com pels que estan a la vora, volen ajudar i en sofreixen les conseqüències. Certament que  hi ha publicacions molt bones, però potser podem dir que cada persona és cada persona i s’ha de tractar segons el que necessita. En general podem dir que és bo que hi intervingui un bon professional.

Hi ha persones que desconeixen que a l’Església hi ha hagut i hi ha preocupació per la salut mental. Només dos exemples. A nivell internacional la Catholic Mental Health Ministers. I a casa nostra la Fundació Vidal i Barraquer —que conec bé—, nascuda pel zel del P. Jordi Font (jesuïta i tarragoní) i col·laboradors amb el suport explícit de l’arquebisbe Pont i Gol i la de l’abat Cassià Just, amb una preocupació per la salut mental del clergat i dels religiosos.

El Papa diu que s’ha d’estar a prop dels que estan cansats, dels que estan desesperats, sense esperança, i moltes vegades escoltant simplement en silenci.

Que el Senyor ens ajudi a tots per activa i per passiva.

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

Article publicat al Full Dominical del 12 de desembre de 2021 (n. 3744)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies