Actualment hi ha una sèrie d’aportacions expressant la importància de la salut mental.
El papa Francesc ha demanat de resar el mes de novembre per les persones amb depressió i ha publicat un vídeo expressant que la depressió i l’ansietat són els trastorns de salut mental que més sobresurten. TV3 dedica la Marató d’aquest any a la salut mental, en els 30 anys d’aquest gran programa que tant de bé ha fet per molts problemes socials i tanta col·laboració i solidaritat ha desvetllat en la nostra societat. Mereix un reconeixement per part de tots.
De problemes de salut mental n’hi ha hagut sempre. Els que vam créixer a l’àmbit de Reus, des del poble d’Almoster, ja fèiem la brometa que quan al Pere Mata tancaven les portes en tancaven més a fora que a dins. Però no teníem ni idea de la magnitud de la malaltia fins ara.
Segons trobem en els mitjans de comunicació, diu que una de cada deu persones a nivell mundial viu amb trastorns de salut mental, que vol dir 792 milions de persones, que vol dir un 11% de població. Els trastorns que més sobresurten són la depressió, amb 264 milions (3%) i l’ansietat, amb 284 milions (4%). La pandèmia ha augmentat el nombre dels que ho pateixen i ha agreujat el sofriment de molts.
Amb tota aquesta situació hi ha moltes persones entorn dels malalts que pateixen, i de vegades molt. També de tant en tant es produeixen situacions estranyes. Com un dia que vaig presidir una Vetlla Pasqual a la parròquia de Sant Joan de Reus (en la mort de Mn. Albert Espolet), i al moment de l’homilia va entrar un home cridant i esverat. En dirigir-se cap a mi em vaig espantar. Quan es va posar al davant meu es va plantar i em digué: «I per mi no hi ha espelma?»
No és fàcil donar consells. No és gens fàcil encaixar i viure aquestes malalties tant pel que fa a la persona que les pateix com pels que estan a la vora, volen ajudar i en sofreixen les conseqüències. Certament que hi ha publicacions molt bones, però potser podem dir que cada persona és cada persona i s’ha de tractar segons el que necessita. En general podem dir que és bo que hi intervingui un bon professional.
Hi ha persones que desconeixen que a l’Església hi ha hagut i hi ha preocupació per la salut mental. Només dos exemples. A nivell internacional la Catholic Mental Health Ministers. I a casa nostra la Fundació Vidal i Barraquer —que conec bé—, nascuda pel zel del P. Jordi Font (jesuïta i tarragoní) i col·laboradors amb el suport explícit de l’arquebisbe Pont i Gol i la de l’abat Cassià Just, amb una preocupació per la salut mental del clergat i dels religiosos.
El Papa diu que s’ha d’estar a prop dels que estan cansats, dels que estan desesperats, sense esperança, i moltes vegades escoltant simplement en silenci.
Que el Senyor ens ajudi a tots per activa i per passiva.
Miquel Barbarà Anglès, pvre.
Article publicat al Full Dominical del 12 de desembre de 2021 (n. 3744)
