Membre del Grup de Campaners de la Catedral de Tarragona i dels Campaners de la parròquia de Santa Maria de Montblanc, Jesús Martínez ha publicat dos llibres i diferents articles sobre el món de les campanes a la demarcació de Tarragona. Vinculat a l’Associació Cultural Sant Fructuós i a la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya és el comissari de l’exposició «Tocant el cel amb una corda, les campanes de la Conca de Barberà» que es podrà visitar fins aquest proper dissabte, dia 27, a Solivella. Més endavant visitarà l’Espluga de Francolí, Sarral, Rocafort de Queralt i Passanant.

—D’on li ve l’interès per les campanes?

No sabria dir quan va començar, però des de ben petit que m’han fascinat. Recordo amb emoció els estius a casa l’àvia, a Santa Coloma de Queralt, a pocs metres del campanar. La veu  de les seves campanes sempre era present i jo sempre que podia sortia al carrer a veure-les tocar.

—Com va realitzar l’estudi sobre les campanes i els campaners de la Conca de Barberà?

Primer vam visitar trenta-set dels quaranta campanars parroquials de la demarcació, per inventariar-ne totes les campanes, recollint les dades que han establert els principals estudiosos del tema: mides, pes, inscripcions, imatges, estat, mecanització o no… ; documentant-les fotogràficament i enregistrant el seu so. Vam parlar amb les persones encarregades dels temples i de tocar les campanes, per recollir la tradició oral i els costums de cada lloc. Després, vam consultar diferents arxius on vam descobrir documentació molt interessant que ajuda a donar una visió més completa a l’estudi. 

—Què ha descobert a partir d’aquest treball d’investigació?

A nivell patrimonial, malgrat la destrucció soferta en el període 1936-39, hem pogut constatar l’existència de campanes del segles XIV-XV (1); XV (1); XVI (2); XVII (5); XVIII (4); XIX (13) i XX, abans de la Guerra Civil, (4), distribuïdes arreu de la demarcació. Algunes d’elles es troben en pobles grans, com Montblanc o Santa Coloma de Queralt, s’utilitzen habitualment i estan ben conservades. D’altres estan en parròquies petites, on pràcticament no hi ha culte, on ningú és conscient de la seva existència i sovint el seu estat de conservació és precari. Si hi afegim que, en els darrers quinze anys, s’ha produït el robatori de quatre campanes, l’una a Sant Magí de la Brufaganya, dues a la Glorieta i la darrera a Rauric; veurem que la situació és força dramàtica. Per desídia i desconeixement, podem perdre unes campanes que històricament han sigut imprescindibles en la vida diària de la gent i que, avui dia, tenen un valor incalculable.

D’altra banda, durant el segle XX, s’han produït algunes intervencions desafortunades en les campanes històriques, substituint-ne la instal·lació tradicional (jous, tremuges i batalls) per tal d’automatitzar-les i adaptar-les a noves modes, com ara el volteig continu (propi de Castella) o el sistema de toc llançat (propi del centre i nord d’Europa). Caldria vetllar perquè totes les intervencions, evidentment necessàries, es facin de manera respectuosa amb la tradició. A banda de les campanes, també hem pogut documentar tres matraques a Solivella, Passanant i Vallfogona de Riucorb.  Finalment, gràcies a la documentació recollida, hem conegut millor l’ofici de campaner, les cerimònies de benedicció de les campanes i la relació de les campanes amb la vida religiosa, social i comunitària dels pobles. 

—Quants tocs de campanes diferents ha recopilat a la comarca?

Arreu de la província de Tarragona, he pogut documentar nou tocs civils i trenta-quatre de religiosos, als quals caldria sumar el repicó, que no és un toc pròpiament dit. A la Conca de Barberà i la Baixa Segarra, n’hem estudiat set de civils i vuit de religiosos, alguns dels quals encara són vigents. 

—Fruit d’aquest estudi ha sorgit l’exposició Tocant el cel amb una corda. Què hi podem veure?

L’estudi i l’exposició són una iniciativa conjunta del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, amb la col·laboració, entre d’altres institucions, de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà.  El resultat ha estat una exposició, molt senzilla, amena i pedagògica que mostra el món de la campana a partir del cas concret de la nostra comarca: la seva història; el procés de fabricació i benedicció; les inscripcions i les imatges; la instal·lació i els tocs i, les campaneres i els campaners. També s’hi pot veure una campana fosa per a l’ocasió on els visitants poden practicar els tocs, el carrau (matraca) de l’església de Sant Jaume de Passanant i un documental que mostra els darrers campaners de la comarca en acció.

—Perilla l’ofici de campaner?

Tocs de campana i campaners van lligats i tots dos estan en perill d’extinció. L’ofici remunerat ja fa molts anys que va desaparèixer, però, avui dia, encara queden voluntaris que toquen les campanes diàriament. Aquests campaners no tenen relleu, malgrat que s’està recuperant el toc manual en molts pobles, en ocasions puntuals i diades assenyalades. A la nostra demarcació encara hi ha campaners voluntaris a jornada completa a Pira, Savallà, Sant Magí de la Brufaganya i Vallespinosa i, s’ha recuperat a Montblanc, Lilla i Vilanova de Prades.

—La mecanització de les campanes, una bona solució per preservar els tocs tradicionals?

En el món campaner, això és un tema controvertit. A títol personal crec que podria ser una bona solució, sempre i quan es faci ben fet, cosa que no és habitual. Sovint, les empreses instal·ladores destrueixen els mecanismes que permeten el toc manual i programen una sèrie de tocs estàndard, idèntics a tots els pobles on han treballat. Caldria tenir la sensibilitat suficient per fer instal·lacions híbrides, que permetin mantenir el toc manual en ocasions assenyalades i que, la resta de dies, funcionin automàticament. I, sobretot, programar els avisos automàtics en coordinació amb el darrer campaner/a, si és que n’hi ha, per tal de simular, el més fidelment possible, els tocs manuals. Perquè això passi, cal continuar treballant per donar a conèixer el món de la campana, amb iniciatives com aquesta exposició, i lluitar per posar en valor aquesta tradició tan inherent a la nostra cultura i la nostra fe.

 Entrevista publicada al Full Dominical del 28 de novembre de 2021 (n. 3742)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies