977233412 premsa@arqtgn.cat

Com seria Jesús adolescent? Entremaliat, obedient, poruc, setciències? Passaria la famosa edad del pavo? Tindria les típiques crisis de l’adolescència, preguntant-se constantment per la seva identitat i qüestionant el seu entorn? El capítol segon de Crist viu ens encoratja a fer aquest divertit exercici de la imaginació. La raó però és molt seriosa. Està en joc el sentit de la pastoral juvenil. Si no som capaços d’imaginar-nos Jesús “jove entre els joves” no podrem dir als joves que poden seguir, sense deixar de ser adolescents, a Jesucrist. Que poden, en definitiva, ser sants, sense deixar de tenir l’edat que tenen. I per aquesta raó acabarà el capítol mostrant-nos 10 exemples de joves de tot els continents i èpoques, que van arribar a la santedat en plena joventut.

Jesús fou un jove normal. Una normalitat oberta però al Pare, i que serà la preparació per la missió que més tard vindrà. En Jesús, com tot adolescent desitja, hi ha l’experiència de ser un fill estimat, com ens mostra el relat del seu baptisme. Jesús es perdrà buscant el seu lloc, com tot adolescent. Serà el Temple, la casa del seu Pare, on el trobaran. “En Jesús tot jove pot reconèixer-se”, diu el Papa.

Sovint les nostres pastorals amb joves han pecat o de ser massa infantils, o adreçades per adults. El Papa ens anima a fer una pastoral adequada al jove, que es pugui inculturar en el seu món, parli el seu llenguatge i pugui així ser significativa per a un jove.

Després d’aquesta primera part cristològica en segueix una d’eclesiològica. Si la joventut fou per a Jesús un moment privilegiat, també ho ha de ser per l’Església. L’Església o és jove o no serà. Perquè la joventut no és en realitat un etapa de la vida i prou. És “un estat del cor”. Una actitud davant la vida i la fe. L’Església està cridada a no envellir-se mai. Ens envellim quan perdem la fe, quan ens passem el dia queixant-nos, o quan no volem que res canvii perquè sempre s’ha fet així. Una Església jove no mira constantment al passat ni està en guerra perpètua amb el present. Però tampoc es dissolt ni queda atrapada per les modes del moment present, restant muda davant d’allò que no és evangèlic. Aprèn del passat, però mira el futur amb entusiasme i esperança. Perquè aquesta esperança està posada en Crist, que ho fa tot nou.

Llegint les paraules del Papa Francesc és difícil no tenir al cap les nostres comunitats parroquials, on el tant per cent de canes i bastons és tan elevat. L’Església europea té el repte d’escoltar, apostar i deixar espai als seus membres joves. L’Església necessita dels joves per aprendre a ser espiritualment jove. Que Maria, la que de ben jove va rebre la proposta de l’àngel i de ben jove va acceptar el repte de ser la Mare de Déu, sigui l’icone de l’Església, sempre jove.

Mn. Bruno Bérchez
Delegat de pastoral de joventut de l’Arquebisbat de Barcelona

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies