El Dr. Miquel Domènech (Ascó, Ribera d’Ebre, 1957) és pare de família i metge geriatra de l’Hospital Pius de Valls, professió des de la que ha pogut servir, durant més de vint anys, a l’Hospitalitat. El passat dia 20 de gener va ser elegit en assemblea nou president de l’Hospitalitat diocesana per a un període de quatre anys.

—Què significa per a vostè estar al capdavant de l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes?

És un honor i una gran responsabilitat continuar amb la gran tasca que han desenvolupat les juntes anteriors des de l’inici, en el magisteri del nostre fundador, el Dr. Pont i Gol. Formem una gran família, molts ens coneixem des de fa molts anys i hem compartit moments d’intensa emoció i també alguna tristor. Tot això amb l’aixopluc de la Mare de Déu de Lourdes i Santa Bernardette. Que els companys hospitalaris hagin pensat en mi em motiva i m’apassiona.

—Ha estat elegit en assemblea nou president de l’Hospitalitat per a un període de quatre anys. Com afronta aquesta nova etapa?

La meva intenció és donar a conèixer l’Hospitalitat sense perdre el sentit i objectius fundacionals: tenir cura dels febles i vulnerables i acompanyar-los al pelegrinatge diocesà a Lourdes presidit pel Sr. Arquebisbe. Al mateix temps, cuidar i fomentar l’espiritualitat i el treball en equip dels seus membres al llarg de l’any. Si no ens cuidem en tots els aspectes a nosaltres mateixos no podem cuidar i acompanyar els altres.

 —El seu vincle amb Lourdes hi és des de fa molts anys. Quan va començar?

Recordo el primer cop, amb nou anys, que hi vaig anar amb els pares i la tieta. Era un dia fred i plujós. Vaig quedar molt impressionat pel tipus de malalt que hi vaig veure, un tipus que actualment ja no hi és. Després hi vaig anar un cop el 1984 amb l’Hospitalitat de Barcelona, quan feia una estada a un hospital proper, de Tolosa de Llenguadoc, i finalment, a partir de 1992, com a metge amb la nostra hospitalitat tarragonina, tasca que he anat desenvolupant fins l’actualitat. Ara no sé si, a partir d’ara, la cap del servei mèdic de l’hospitalitat em deixarà fer quelcom del meu ofici…

 —Com a creient què suposa pelegrinar a Lourdes?

És fantàstic. Hi vas per servir, et canses molt i trobes que reps el mil per u. Probablement aquest és el sentit més evangèlic del pelegrinatge: el contacte amb els malalts, hospitalaris i pelegrins. Lourdes és un gran espai on pots compartir els teus sentiments, creences i sentit de vida amb persones vulnerables com tu mateix.

—Com veu la situació actual de l’Hospitalitat? Ha canviat molt amb el pas del temps?

 És una situació molt d’acord amb els temps d’incertesa a tots els nivells que vivim. Certament hem tingut els darrers anys una davallada de malalts, pelegrins i hospitalaris. Em preocupa molt la sostenibilitat econòmica derivada de tot això. Tota la junta de l’hospitalitat hi està treballant. Per aquest motiu, faig una crida a tothom, començant per les parròquies, voluntariat, especialment joves i estudiants i companys sanitaris, que facin l’experiència vivencial i d’acompanyament amb els malalts a Lourdes. És una teràpia que enganxa i que molts repeteixen cada any!

Entrevista publicada al Full Dominical del 17 de febrer de 2019 (n. 3597)
Fotografia cedida per l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies