Aquest material, coeditat pel Museu Bíblic Tarraconense i el Departament de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat, i realitzat per prestigiosos biblistes de l’Associació Bíblica de Catalunya, pretén ser un material didàctic d’utilitat per a tothom especialment per a catequistes i professors.

El dimecres dia 7 de febrer va tenir lloc l’acte de presentació, presidit pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, a càrrec de M. de l’Esperança Amill, vicepresidenta de l’Associació Bíblica de Catalunya.

Tot seguit reproduïm les seves paraules:

M’han demanat que us presenti la publicació «La història de la Salvació a través dels personatges bíblics». Un bonic volum editat pel Museu Bíblic Tarraconense i el departament de Mitjans de Comunicació Social de l’arquebisbat de Tarragona.

El volum és nou però, de fet, les seves pàgines ja fa un any i mig que van començar a arribar a les nostres mans, en forma de col·leccionable, inclòs dins la revista «Església de Tarragona». Un col·leccionable que nasqué amb l’objectiu d’oferir als lectors un material de naturalesa didàctica que contribuís a transferir el coneixement de la Història Sagrada a través d’una selecció de personatges bíblics, un material elaborat amb l’esperança que pugui ser útil a creients i no creients en un intent d’apropar, una mica més, la riquesa espiritual i cultural de les Sagrades Escriptures a tota la societat.

L’origen de tot plegat, la nova col·lecció de figuretes que el museu acabava d’incorporar a les seves sales i la voluntat sempre renovada de l’equip de professionals del museu per oferir un nou instrument pedagògic que permeti desvetllar i enriquir el coneixement de les Sagrades Escriptures; un afany constant des dels inicis de la fundació del Museu bíblic per part del Dr. Vallès.

Fixem-nos en el contingut de l’obra que avui presentem: «La història de la Salvació a través dels personatges bíblics», uns personatges que són per a nosaltres mostra de la presència de Déu en la història humana, testimonis en primera persona de la intervenció providencial de Déu en cadascuna de les seves vides, en cadascuna de les nostres vides, d’acord amb el pla salvífic de Déu per a tota la humanitat.

En obrir la primera pàgina de la Bíblia hi llegim la gran afirmació de fe feta pels savis d’Israel: Al principi, Déu va crear el cel i la terra (Gn1,1). La història que comença així, la història de la Salvació, té dos grans protagonistes: Déu, que tot creant el món es dóna a conèixer, i la humanitat, els homes i les dones, els únics éssers creats a imatge de Déu, els representants de l’Altíssim a la terra, el centre de la creació; els únics éssers de la creació capaços d’estimar, de recordar, d’escollir, de dubtar, capaços d’escoltar i comprendre allò que Déu els diu, de dialogar, d’entrar en relació amb Déu mateix.

Déu no és tan sols creador del primer home sinó de tota la humanitat, de cadascun dels homes i dones individuals. Ens coneix des del principi, hem estat modelats per les seves mans com l’argila a les mans del terrisser (Jr 18,6), vestits per ell de pell i carn, teixits d’ossos i nervis (Jb 10,10-11). Déu té un projecte de vida per a cadascun dels homes i dones, ens ha infós vida i amor, vetlla pel nostre alè (Jb 10,12), dins el seu pla salvífic té pensada una missió per a cada persona. Resseguint les pàgines del llibre que us presentem, descobrireu el rol que Déu ha encomanat a cadascun dels actors en aquesta apassionant obra de la redempció.

Aquest capvespre no podem pas deturar-nos en cadascun dels 40 personatges bíblics presentats en el llibre però deixeu-me que us en faci un tastet tot resseguint els textos escrits per una colla de biblistes pedagogs, membres tots de l’Associació Bíblica de Catalunya.

Comencem per l’inici. La Bíblia ens presenta a Adam i Eva com a pares de la humanitat. Creats per Déu i posats en un paradís, el Senyor els beneeix i els encomana la missió de créixer, multiplicar-se, omplir la terra i passejar-s’hi, de tenir-ne cura, però en són expulsats per no ser fidels a la saviesa del Senyor. Tanmateix Déu continua vetllant per Adam i Eva oferint, a la seva descendència, la guia del camí encertat.

Les bones relacions amb la natura es trenquen. Les relacions entre l’home i la dona són presidides pel desig i la voluntat de domini. Comença una història de violència i de mal.

El Senyor s’entristeix en veure que els homes només pensen a fer mal i decideix enviar el diluvi. Quin serà el rol de Noè en la història de la Salvació? La narració del diluvi, que sembla centrar-se en la maledicció i càstig del Senyor, fa un gir quan Déu mira amb benvolença Noè —un home just i irreprensible que segueix els camins de Déu— i decideix mantenir amb ell la seva aliança (Sir 44,17-18). El diluvi, que podria haver significat la fi de tota vida sobre la terra, amb la col·laboració de Noè, esdevé símbol d’allò que Déu hauria pogut fer i no fa.

Déu estima la humanitat sense límits. El seu pla consisteix a escollir-se un poble que serà testimoni del seu amor envers tota la humanitat. Déu anirà revelant-se –donant-se a conèixer a aquest poble– i els farà saber que ell, el Senyor, vol tornar a viure ben a prop de les persones que ha creat i que l’havien abandonat. I Déu crida Abraham a deixar-ho tot, amb les promeses d’una descendència nombrosa, d’una terra en possessió i de la benedicció de Déu. Ell i la seva muller Sara, tot i la seva edat avançada, són obedients i se’n van a una terra desconeguda. La història d’Abraham i Sara ja la coneixem. Per a nosaltres, Abraham és el pare de la fe que ens convida a pujar a la muntanya de Morià a desposseir-nos dels nostres egoismes per a complir, amb llibertat, la voluntat de Déu.

I és el Senyor qui dirigeix la història, aquesta és la dimensió teològica dels fets narrats en les Sagrades Escriptures. I és el Senyor qui parla a Moisès cara a cara, com un home parla amb un altre (Ex 33,11), i és a través de Moisès que Déu salva el seu poble i els israelites passen pel mig del mar a peu eixut (Ex 14,16). El Senyor salva Israel de les mans d’Egipte (Ex 14,30). L’Èxode esdevindrà l’esdeveniment nuclear de la fe d’Israel, que és fe en un Déu que és senyor de la vida i de la llibertat. Les taules de pedra amb la Llei i els manaments que Déu hi ha escrit i que dóna a Moisès en el Sinaí, són expressió d’alliberament i de la presència del Déu salvador en la història.

Déu intervé en la història en cada època i en cada poble, i compta amb la complicitat d’homes i dones de fe. Com Rut, presentada en les Sagrades Escriptures com a model de qui, essent estrangera, és capaç de renunciar al seu poble i a la seva fe i anar a viure enmig d’un poble que abans no coneixia (Rt 2,11) i refugiar-se sota les ales del Senyor, Déu d’Israel (Rt 2,12). La fe que ella ha fet seva no és una fe individualista, sinó que està arrelada en un poble, en una cultura i en un moment concret de la història humana. En el compromís de Rut, hi ressonen molts altres textos de l’Antic Testament que expressen l’aliança del Senyor amb Israel, com Ex 6,7: Faré de vosaltres el meu poble i jo seré el vostre Déu.

Déu intervé en la història en cada època i en cada poble, i compta amb la complicitat d’homes i dones de fe. Com Judit, que expressa un dels elements clau de la fe jueva: Déu actua sempre lliurement, i no permet que el manipulin ni que l’utilitzin per cercar seguretats. Posar Déu a prova és un dels perills més seriosos de la fe, perquè indica desconfiança i deslleialtat.

Déu intervé en la història en cada època i en cada poble i perquè ens estima, amb el sí de Maria i de Josep, en Jesús es fa carn de la nostra carn. La mort i resurrecció del seu Fill Estimat ens introdueix en una relació nova i dinàmica amb Déu. Ens ajuda a comprendre-ho Pau, que ha rebut de Déu el do de ser servidor de Jesucrist entre els pagans, exercint-hi la funció sagrada d’anunciar l’evangeli de Déu, perquè així ells es converteixin en una ofrena que li sigui agradable, santificada per l’Esperit Sant (Rm 15,15b-16).  Pau, cridat a ser apòstol, instrument escollit per Déu des de les entranyes de la mare (Ga 1,5) perquè doni testimoni del seu nom davant les nacions paganes i els seu reis, i davant els israelites (Ac 9,15), ens ensenya que ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona, que tots som un de sol en Jesucrist (Ga 3,28). Pau, viatger incansable, ens guia per a recórrer el trajecte que ens porta a trobar-nos amb el Senyor ressuscitat. Perquè el cristià «no neix», es va fent tot caminant conduït pel mateix Jesús que el crida a seguir-lo amb una actitud de conversió constant, mantenint un diàleg sincer i continuat amb el Mestre.

I podria seguir una llarga estona més parlant dels 40 personatges que surten en aquest llibre que avui presentem —patriarques, reis i reines, profetes i profetesses, jutges i jutgesses, joves cortesans, Maria, la noia del poble oberta a la gràcia i el seu espòs Josep, pescadors que esdevenen apòstols, evangelistes que donen testimoni escrit del gran «esdeveniment» de Jesús de Natzaret— tots ells actors rellevants d’aquesta Història tan fascinant de la relació amorosa de Déu amb la humanitat de tots els temps, de tots els pobles, de totes les cultures. Però no us voldria cansar. M’aturo aquí i us convido a seguir el recorregut del llibre vosaltres sols, atreviu-vos a contemplar cadascuna de les 40 figures i a llegir pausadament els textos amb la Bíblia a la mà.

I els promotors d’aquest bonic projecte estaran contents si, acompanyats pels personatges bíblics,  han aconseguit compartir amb vosaltres la riquesa cultural i espiritual de les Sagrades Escriptures, encara que només sigui una mica.

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies