Ara fa més de deu anys que la germana Sònia va començar a fer camí en la vida eremítica al Priorat, a l’Ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Gratallops, un dels primers indrets de l’arxidiòcesi en acollir aquest carisma eclesial.

El temporal de neu del passat mes de gener, però, va esfondrar part de la teulada de l’eremitori on hi tenia el taller per a realitzar treballs per al seu propi sosteniment. Aquesta situació ha provocat que, de manera temporal, hagi hagut de marxar.

Amb la voluntat de reconstruir l’eremitori i retornar la vida eremítica a Gratallops s’ha iniciat una campanya arreu de l’arxidiòcesi per a la recollida de fons que porta per lema «Retornem la vida eremítica a l’Ermita de la Mare de Déu de Consolació de Gratallops».

 —Què s’entén per vida eremítica i quina importància creu que té aquest carisma en l’Església?

L’eremitisme del segle XXI podria entendre’s com una senzilla presència contemplativa i eclesial en el món, d’homes i dones que, moguts per l’Esperit Sant, ens sentim cridats a viure en solitud i lloança contínua el misteri de Jesucrist. Entre pobreses i desitjos d’autenticitat, intentem seguir les petjades del Mestre a la llum del testimoni humil dels primers Pares i Mares del desert —segles III i IV— arrelat a la Sagrada Escriptura. L’eremitisme actual té essencialment la mateixa set d’originalitat evangèlica dels seus inicis, tot i que, certament, les formes han canviat considerablement. Amb senzillesa intentem aportar i recordar a la vida eclesial la necessària intimitat del creient amb Crist en una relació viva, assídua i personal i, al mateix temps, solidària amb tots.

Com es va sentir cridada a aquesta vocació?

En el meu cas, la crida a la vida eremítica ha estat acollida dins d’un llarg i intens procés de discerniment personal i eclesial, de maduració vocacional dins de la mateixa crida a la vida consagrada, on hi porto vint-i-cinc anys, d’aquí que em refereixi a ella com a «crida dins la crida».

Els primers quinze anys a la vida religiosa, a la congregació de Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, em van ajudar a disposar-me millor, després d’una llarga experiència de vida comunitària i de servei al proïsme, a rebre el do de la vida contemplativa i, en ella, de la vida eremítica. Així, el juny de l’any 2010, vaig començar aquest camí a l’ermita de la Mare de Déu de Consolació de Gratallops, i després d’un temps de prova, formació i discerniment, vaig fer professió dels consells evangèlics com a eremita en forma de vots l’any 2014. En tot aquest discerniment vocacional, va ser-hi concretament la figura de sant Josep, el seu tarannà orant, silenciós i contemplatiu.

—El fort temporal de neu del passat mes de gener va esfondrar part de la teulada de l’eremitori mentre vostè era dins. Com ho va viure?

Penso que allò que podria considerar-se un ensurt, en el sentit purament material arran de l’esfondrament de parts de la teulada de l’eremitori ens està parlant de redescobrir una dimensió més profunda, superior i perdurable d’allò que fonamenta la nostra vida de fe. Encara que sembli una desgràcia, ens descobreix allò que veritablement perdura en nosaltres gràcies al do de la fe, que és la vida de la Gràcia, que és la intimitat amb Déu i de la seva presència i estada en nosaltres, allò que diem l’ermita interior.

El futur comença per la mirada interior del cor amb l’esperança certa que Déu mai no ens abandona, que la seva vida en nosaltres no s’ensorrarà mai, perquè hi és present veritablement i en tota situació.

—Per què és important col·laborar en aquesta campanya?

L’ermita de la Mare de Déu de Consolació, igual que altres ermites de la nostra arxidiòcesi, és un patrimoni religiós i espiritual, que té un valor molt més profund i sublim perquè és més important i roman al llarg dels segles malgrat els infortunis, les profanacions i les guerres. Aquest patrimoni espiritual són les pedres vives de les oracions, no tan sols dels orants ermitans que hi habiten, sinó de tots els fidels i devots que han venerat a la Mare de Déu en aquest turonet al llarg dels segles. Per això, és important col·laborar-hi, perquè això és el que ha de perdurar sempre, la fe del poble, i  tot allò que l’eremita ajuda amb la seva pregària continuada.

Col·laborem-hi, ja sigui per mitjà de la pregària o per mitjà d’algun donatiu que generosament puguem oferir amb la llibertat del cor, desvinculant la persona de l’eremita amb l’edifici. Perquè allò que cadascú pugui oferir, és tan sols per la Nostra Bona Mare, la Santa Verge Maria, en benefici de la seva Llar, que és també el nostre patrimoni eclesial, històric, cultural i espiritual.

Entrevista publicada al Full del diumenge 21 de febrer de 2021

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies