La Gna. Maria Sophie és la superiora de la Comunitat Servidores del Senyor i la Mare de Déu de Matarà, de la Família Religiosa del Verb Encarnat, a Tarragona. Ella, juntament amb d’altres germanes, són una ajuda indispensable per als projectes impulsats per la Delegació diocesana de pastoral familiar, al Centre pastoral Oblates (Portal del Carro, 13, Tarragona), sobretot a la Llar Natalis que acull mares gestants en risc d’ exclusió social.
—Com estan vivint el confinament a la Llar?
A dia d’avui (23 d’abril) hi resideixen cinc mares i tres nadons. La setmana que entraran dues dones més embarassades.
Al no poder sortir de casa hem intensificat les diferents activitats i tallers amb les mares: taller de manualitats, l’estudi del castellà, català i anglès, catequesi per aquelles dones que ho han demanat i que volen rebre algun sagrament que els manca… I a la tarda també poden fer una mica de gimnàstica a l’aire lliure, al terrat de la casa.
Aquesta situació de confinament va coincidir providencialment amb la Quaresma i la Setmana Santa. Algunes mares van demanar poder tenir moments de pregària al nostre oratori o poder participar de les nostres pregàries. A l’Octava de Pasqua vam fer activitats on les dones que resideixen a la Llar havien de donar a conèixer els costums, menjars i la indumentària pròpia del seu país. També els caps de setmana fem jocs de grup. Realment es viu un bon clima de família i de fraternitat.
—Què és el que més troba a faltar o més valora? Com ha canviat la vida de la comunitat?
El que més trobo a faltar és no tenir els llocs de culte oberts. En aquest temps he meditat i he pensat molt en els cristians que viuen en llocs on són perseguits i no poden manifestar públicament la seva fe. He valorat cada Santa Missa que Déu m’havia donat fins aleshores.
També m’ha costat el fet de no poder rebre ni ajudar a les mares que han passat per la Llar. Quan dic ajudar no només em refereixo a ajuda material sinó també a la proximitat que moltes necessiten.
El nostre apostolat a Llar Natalis és de 24 hores. Per poder participar en activitats pròpies de la nostra vida consagrada com recessos, formació o una vida comunitària intensa, un dia a la setmana els membres de l’equip de la Llar ens cobreixen unes hores i es queden amb les mares. Això ha estat impossible des que va començar la quarantena. És part de la vida de la missió en aquest moment i és el que Déu ens demana.
—També han participat de les emissions en directe que impulsa l’arxiprestat de Tarragona per Internet…
Sí, com a comunitat hem participat de dos Àngelus i un Regina Coeli. També seguim algunes celebracions per Internet i realment són de gran ajuda. Aquesta setmana parlava amb una religiosa d’una altra congregació i li deia que nosaltres tenim el privilegi de viure en una època on podem participar de forma virtual del que s’està realitzant en diferents llocs i, fins i tot, triar l’horari que més ens convingui pels nostres apostolats… Fins no fa gaire temps això era impensable.
