L’arxidiòcesi compta amb cinc monestirs de vida contemplativa. D’aquests, quatre estan formats per comunitats femenines. Una d’aquestes comunitats és la de les Mínimes de Sant Francesc de Paula, que des de finals del segle XVII són presents a la ciutat de Valls.

Una de les peculiaritats d’aquesta comunitat és que porten a terme la vivència quaresmal i penitencial al llarg de tot l’any. Parlem amb la germana Maria Élida, superiora o «correctora», com ella indica, de la comunitat, per saber una mica sobre l’espiritualitat i el dia a dia de les monges mínimes de Valls.

—Quin és el carisma i l’espiritualitat de les monges mínimes?

El nostre fundador, Fra Francesc de Paula, ens va escollir per a resar per la pau i la concòrdia. Per això, nosaltres vivim la penitència i la Quaresma durant tot l’any. La nostra manera de viure es basa en l’oració, el dejuni i l’abstinència, i la caritat. Aquestes tres pràctiques quaresmals les portem a terme en el nostre dia a dia com un acte de conversió.

La nostra vida és una Quaresma de «tensió» cap a la Pasqua, una penitència amorosa i alegre que ens condueix cap a la vida nova. Nosaltres no ens quedem amb el Crist de la creu, sinó amb el Crist glorificat. Esdevenim llum per als penitents.

—Experimentant la vivència del temps quaresmal en el vostre dia a dia, com viviu, llavors, la Quaresma?

Al llarg de l’any, nosaltres practiquem el dejuni només els dimecres i el divendres. En el temps pròpiament quaresmal, aquesta pràctica s’intensifica durant tots els dies de la setmana. Evidentment, la nostra comunitat adapta el dejuni segons la realitat i la salut de les germanes.

—Quantes religioses viuen ara a la comunitat i d’on provenen?

Actualment, la comunitat de monges mínimes de Valls està formada per sis germanes, de les quals tres són originàries d’Espanya, dues de Kenya i una és peruana. 

—Des de quan hi ha una comunitat de monges mínimes a Valls? I a Catalunya?

La nostra presència a Valls es remunta a l’any 1681. Nosaltres vam ser fundades per la comunitat que ja existia a Barcelona i, posteriorment, vam fundar una tercera comunitat a Móra d’Ebre.

Al conjunt de l’Estat espanyol, formem una federació entre totes les comunitats amb l’objectiu d’ajudar-nos, entre nosaltres, en l’àmbit espiritual i material. La col·laboració entre les diverses comunitats és constant. Si cal, reforcem alguna comunitat amb la presència de germanes de manera temporal.

 —Què aporta la vida claustral a la seva vocació? En algun moment li ha suposat una dificultat?

Viure en clausura ens ajuda a portar una vida de contemplació, de pregària i de silenci constant i profunda.

Jo vaig entrar a la comunitat amb disset anys i vaig arribar a Valls amb dinou. Al començament, les reixes em van impactar molt, però de seguida em vaig adaptar i vaig descobrir que no eren un problema, sinó que eren el símbol de la nostra vida contemplativa. La clausura, doncs, no m’ha suposat cap dificultat, és la nostra regla de vida.

—Ens trobem en la fase diocesana del Sínode sobre sinodalitat convocat pel papa Francesc en el qual convida a treballar a tot el poble de Déu. Com el treballaran?

Des de la comunitat ens hem preparat molt per a poder treballar aquest Sínode. Hem llegit l’exhortació del nostre arquebisbe Joan i hem escoltat conferències del bisbe Luís Marín i de Cristina Inogés.

En aquests moments, estem treballant el qüestionari adaptat per a les comunitats de vida consagrada i hem pogut compartir una estona de reflexió amb la Gna. Isabel Górriz, delegada diocesana per a la vida consagrada i membre de la comissió diocesana del Sínode.

Entrevista publicada al Full dominical del 3 d’abril de 2022 (n. 3760)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies