La germana Isabel Górriz és religiosa dominica de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció des de fa més de trenta anys. Des que va arribar a Tarragona l’any 1992 sempre ha estat vinculada a la pastoral del col·legi de Sant Domènec de Guzmán (dominiques) i en la pastoral de l’arxidiòcesi sent membre de l’equip diocesà de Joventut.

—Com afronta aquest nou servei?

 Amb molta il·lusió i alegria. Des del moment en què el Sr. Arquebisbe em va trucar  per encomanar-me aquesta responsabilitat va suposar per a mi un nou repte que implica disponibilitat i servei. És una Delegació molt relacionada amb la vida de les persones i de les diferents comunitats que viuen a la nostra arxidiòcesi i això és molt important per a mi, ja que acompanyar i ser acompanyada és un dels principis fonamentals de la meva vida com a consagrada.

 —Quina és la missió d’aquesta delegació?

 La missió de la Delegació és principalment tenir cura i acompanyar les comunitats de vida religiosa activa, contemplativa i eremítica.

Com a societat estem vivim un moment important i delicat, i nosaltres com a religiosos i religioses, des dels diferents carismes congregacionals, tenim l’oportunitat de ser signes d’esperança i ajudar amb la nostra missió evangelitzadora a fer créixer l’Església de Tarragona. Com diu el papa Francesc, hem de treballar en sinodalitat, és a dir, caminar junts, aportar tot el que som, compartint i discernir el millor per a la vida de l’Església.

També en aquest nou projecte diocesà tinc la responsabilitat d’acompanyar la vida eremítica tasca que fins ara ha realitzat Mn. Antonio Rosario.

—Com es concreta la vida consagrada a l’arxidiòcesi?

 A la nostra arxidiòcesi hi ha una gran diversitat de carismes, com he dit abans; això enriqueix l’Església, ens ajuda a donar resposta a les necessitats i a ser fidels a allò que se’ns demana a la vida consagrada avui.

Actualment som vint-i-cinc comunitats femenines i sis masculines de vida activa dedicades a diferents tasques: educació, sanitat, pastoral social, pastoral penitenciària, voluntariat, catequesi parroquial… La vida contemplativa està present amb cinc monestirs: quatre femenins i un de masculí. També hi ha una llarga experiència de vida eremítica. Actualment hi ha deu eremites dels quals nou són dones.

Quines són les prioritats que s’ha marcat en aquests primers mesos com a delegada?

 Una de les prioritats ha estat visitar els monestirs de vida contemplativa i totes les ermitanes. Per a mi ha estat un regal i una riquesa descobrir i fer-me present enmig d’elles.  És una experiència que m’omple a nivell personal i espiritual. Una altra prioritat ha estat conèixer i acompanyar les diferents comunitats de vida activa. A causa de la pandèmia no he pogut visitar-les però sí que he contactat amb cada responsable de comunitat.

També ha estat important la formació d’un equip de treball amb el Gmà. Xavier Fortuny, f.s.c., i la Gna. M. Ángeles Domínguez, c.t.s.j. Tots plegats hem començat a reflexionar, oferir activitats i propostes per crear lligams entre totes les comunitats i així poder avançar en aquest projecte comú que ens va proposar el nostre arquebisbe Joan en la seva exhortació pastoral L’esperit fa jove l’Església. També considero molt important el fet de treballar en equip amb altres delegacions per seguir avançant en aquest projecte diocesà.

Per acabar em faig ressò d’unes paraules de l’arquebisbe Joan en la Carta dominical del passat dia 2 de febrer de 2020, quan deia: «Les persones d’especial consagració, en les diverses formes de vida solitària o cenobítica, en la diversitat i varietat de famílies religioses, són com els estels que il·luminen el firmament de la nostra vida cristiana, i ens recorden que, al capdavall, vivim d’esperança».

Entrevista publicada al Full Dominical del diumenge 4 d’abril (n. 3708)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies