977233412 [email protected]

Nascut a Barcelona l’any 1968, Fortuny va estudiar a La Salle Bonanova. El 1989 va fer la primera professió religiosa. És diplomat en Magisteri i llicenciat en Psicopedagogia i va desenvolupar la seva primera experiència com a docent al Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer entre 1996 i 2003. El 2001 va fer la seva professió perpètua com a Germà de les Escoles Cristianes. El Gmà. Xavier ha desenvolupat la seva tasca com a docent a La Salle Torreforta, així com també formant part de l’equip del Servei d’Orientació Psicopedagògica als Serveis centrals de La Salle Catalunya.

Des del setembre de 2013 forma part de la comunitat de Reus, combinant la tasca educativa amb la de Superior de la comunitat. El passat mes de setembre va ser escollit Secretari General de la Unió de Religiosos de Catalunya, organisme que aplega les congregacions religioses que tenen cases a Catalunya i que són membres de la CONFER. Conversem amb ell per a conèixer la nova tasca que li ha estat encomanada.

—Com va rebre l’encàrrec de ser el nou secretari general de la Unió de Religiosos de Catalunya?

Des de ja fa alguns anys, col·laboro amb la Delegació diocesana per a la vida consagrada de l’Arquebisbat de Tarragona.

A final de curs passat va quedar vacant la Secretaria General de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) degut al canvi de destinació del P. Llorenç Puig, jesuïta. En la visita canònica del Gmà. Provincial, sabent de la meva participació en la Delegació i, coneguda la vacant, em va fer la proposta d’assumir aquest encàrrec. Després de pensar-ho, meditar-ho i amb diverses converses vaig acceptar fer aquest servei; un servei als germans i germanes que l’assumeixo amb molt de goig i també amb cert respecte per saber si tindré la capacitat de donar resposta a les necessitats i reptes que s’aniran plantejant.

—Quina tasca es realitza des de la Unió?

Les realitats de les Institucions i Congregacions religioses amb seu a Catalunya són moltes i diverses. És molt important l’ajuda mútua i la col·laboració entre unes i altres. En aquest sentit, la tasca primordial de l’URC és buscar i afavorir totes les iniciatives que puguin ser útils en el desenvolupament de la pròpia identitat de la Vida Consagrada i la fraternitat entre els consagrats.

Una altra tasca important és la de representar les Institucions i Congregacions religioses davant d’altres entitats civils o eclesiàstiques com poden ser la Conferència Episcopal Tarraconense o la CONFER (Conferència Espanyola de Religiosos).

—Quina és la situació actual de les comunitats religioses a casa nostra?

No hem «d’amagar el cap sota l’ala». Tristament, i de forma sovintejada, en els mitjans de comunicació religiosos i en els locals, van apareixent notícies del tancament de comunitats per manca de relleu generacional.

Davant d’aquesta realitat hem d’evitar el desencís i donar gràcies a Déu per totes les bones obres que hem fet i que continuem fent; cal ser conscients i creure’ns el que diu el profeta Isaïes: «El fruit mateix del nostre treball és obra teva» (Is 26,12). Hem d’aprendre a viure aquest moment amb serenitat i, sobretot, ajudant-nos mútuament, amb la fraternitat que ens caracteritza.

Per altra part, valorem molt positivament la implicació de tants laics vinculats a les nostres accions pastorals; és un do de Déu que ens permet viure il·lusionats i esperançats.

—Com és el treball conjunt amb les diòcesis catalanes?

Assumeixo el treball de la Secretaria en el moment de  retornar a la «normalitat» després de tot el que ha suposat la Covid-19 i, entre tant, el papa Francesc ha posat damunt la taula el tema de la «sinodalitat». El treball que hem de fer uns i altres és el treball de conjunt. En la salutació inicial als membre de l’URC els deia: «…som persones que portem l’Evangeli al cor i, amb les nostres mans, el volem fer present»; crec que tots (preveres diocesans, consagrats i laics) ens hi podem sentir interpel·lats.

—Quins són les seves prioritats i reptes de futur al capdavant de la Unió de Religiosos de Catalunya?

En les preguntes anteriors han anat sorgint diversos aspectes que configuren les prioritats de treball de l’URC. Val a dir que aquests reptes són plantejats des de l’Assembla General de tots els Superiors i Superiores provincials o delegats que es reuneixen dos cops a l’any; és aquí on van apareixent els reptes i la Junta directiva n’assumeix el treball de donar-hi resposta.

De ben segur que el repte més important és el de ser creatius i agosarats per donar resposta a les realitats noves i canviants de la Vida Consagrada.

Entrevista publicada al Full dominical del 23 d’octubre de 2022 (n. 3789)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies