977233412 premsa@arqtgn.cat

Amb el nom de patrimoni cultural de l’Església es designa al conjunt de temples, arxius, biblioteques, museus, retaules, escultures, pintures, teles, orfebreria, mobiliari i objectes interessants pel seu valor històric i artístic que van ser creats amb una finalitat concreta: la transmissió de la fe cristiana a través dels ensenyaments catequètics i de les celebracions.

Per a fer-ho, l’Església s’ha servit des dels seus orígens de les Belles Arts com a instrument pedagògic per il·luminar i conservar la fe en els seus fidels. El resultat és un immens patrimoni amarat de valors i significats que l’església –conscient dels valors que la humanitat va dipositar a les seves mans– fomenta, conserva, utilitza i continua posant a disposició del culte, de l’evangelització i de la cultura.

La salvaguarda i custòdia d’aquest extens patrimoni ha estat sempre una de les principals preocupacions de l’Església. Aquesta missió no ha estat sempre exemplar, han existit errades, omissions i debilitats en el passat i també en temps més recents però hem de reconèixer que gran part d’aquest patrimoni es conserva gràcies al zel i a la sensibilitat de rectors amb la col·laboració exemplar de la comunitat de fidels.

El patrimoni que té l’Església sota la seva responsabilitat és ingent i no només és un signe de la història i identitat d’un poble sinó una font de riquesa i valor per a tota la societat. La dimensió universal de l’anunci cristià fa que aquest patrimoni pertanyi d’alguna manera a tota la humanitat. És un instrument que cal conservar materialment, tutelar jurídicament i valorar pastoralment en l’àmbit de cada comunitat cristiana per cultivar la memòria del passat i expressar en el present la missió de l’Església.

El seu sosteniment implica una gran responsabilitat i demana d’una gran inversió en rehabilitació, conservació i manteniment ordinari. Tinguem-ho present en la proximitat de la Jornada de Germanor. Les estadístiques indiquen que el patrimoni cultural propietat de l’Estat i de particulars està a l’entorn del 20% mentre que 80% restant és de titularitat eclesiàstica. Es parla de l’impacte econòmic d’aquest patrimoni i la renta que genera a través del turisme cultural però no hem de perdre de vista que la missió d’aquest patrimoni és l’anunci i celebració del Misteri de Crist.

Més enllà de l’impacte merament econòmic, el patrimoni cultural té una funció educativa, cultual i pastoral i és per això que cal conservar-lo, restaurar-lo, revaloritzar-lo i també ampliar-lo. És la riquesa cultural que ajuda a la comunitat a vincular-se amb el seu passat.

Roser Martín, delegada diocesana per al patrimoni cultural

 

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies