977233412 premsa@arqtgn.cat

Mai hagués pogut imaginar que recuperaria la pregària de la comunió espiritual que de petit vaig aprendre i que la diria pels fidels que participen d’alguna manera en les celebracions de manera telemàtica per raó del confinament. El desig de tots és que s’acabi ben aviat l’aflicció que ens ha sobrevingut, i que ha fet patir tant.

Tot anirà bé, diem i és natural que ho desitgem, però, de fet, no tot ha anat bé. No tot ha anat bé pels qui ploren la mort de persones estimades, pels qui han perdut la feina i han de viure el confinament en condicions mínimes d’espai. Tot anirà bé si ens estimem, si la justícia, com diu el salm, precedeix la pau. Els cristians han donat la talla i els centres de Càritas i d’atenció social de l’Església són oberts i no falta el testimoni de persones que s’hi dediquen. No han pogut celebrar l’Eucaristia, però han celebrat la caritat. El que quedarà de més preciós del temps de la pandèmia és l’amor amb què hem estimat i ens hem ajudat. També la humanitat de tantes persones que han treballat al servei de la societat i que mereixen tot el reconeixement.

Certament que hi haurà un abans i un després de l’epidèmia. Un «després» pel qual ens hem de preparar. També en l’Església. El discurs d’abans, just encara no fa dos mesos, ja no valdrà. Car no podem fer com si no hagués passat res. Un sotrac així canvia totes les perspectives. Caldrà dir paraules noves que venen d’una experiència nova. Aquestes paraules es coven en l’ara de la pregària. Als mossens la pandèmia ens ha submergit en la benaurada quietudo, habitada per la pregària, i ens ha fet comprendre que no només actuem in persona Christi, sinó in persona Ecclesiae, car cada vegada que celebrem l’Eucaristia sense l’assemblea portem dins del cor els fidels que estimem i enyorem. En l’oblació del Cos de Crist hi som tots.

En aquest «després» el més dolorós serà que moltes famílies es quedaran en el record dolorós de persones estimadíssimes, a les quals no han pogut acompanyar. Algunes fins i tot en el seu sepeli. Això quedarà com una ferida. Molts són els qui han perdut la feina o han estat objecte dels ERTO. Les conseqüències socials són a hores d’ara imprevisibles.

Quantes vegades per telèfon o whatsapp he sentit el desig dels fidels de combregar. És el desig del Pa del cel. Quan vaig tancar la parròquia el dia del confinament una santa dona em va dir: «Com podré viure sense el Pa del cel?» La comunió sacramental ha esdevingut desig i aquest desig conté la gràcia. Naturalment que ningú assacia la fam mirant un pa per la televisió, però en la vida sacramental el do s’anticipa en el desig. És la doctrina més clàssica sobre els sagraments de desig. Voler rebre el Cos de Crist amb tot el cor és ja rebre la gràcia del sagrament. La comunió espiritual de sant Alfons Maria de Liguori diu així: «Ja que no us puc rebre sacramentalment, veniu ara a la meva ànima i com si ja us hagués rebut (…)» La gràcia de Crist és immensa en el temps i s’anticipa en el desig i perdura sempre en el temps. Això és preciós i molt gran.

Fem comunió espiritual amb el Cos de Crist, amb el Cos de Crist total, amb el Senyor ressuscitat i amb els membres del seu Cos sofrent. Que el desig ens porti a rebre, el dia que ho puguem fer, l’Eucaristia amb un amor encara més gran. Augurem el dia que ens puguem retrobar per celebrar l’Eucaristia. Serà un dia ple de goig i esclat de la Pasqua que celebrem.

Rafael Serra i Abellà, pvre.

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies