Segons les dades del Pew Research CenterThe Future of World Religions: Population Growth Projections, 2010-2050») i tenint en compte els números absoluts, cap al 2050 pràcticament hi haurà el mateix nombre de musulmans que de cristians al planeta, la qual cosa vol dir que l’islam creixerà en efectius molt més que el cristianisme. Aquest fet s’explica fonamentalment per l’enorme diferència existent entre el que els anglosaxons anomenen l’índex de fertilitat i nosaltres l’índex sintètic de fecunditat (per cert, Catalunya repetidament té dels índex més baixos de tots els països del món!). La ràtio entre els índex de fecunditat d’alguns països musulmans i de països de majoria cristiana pot arribar a ser de 3,7 (per exemple entre Somàlia, amb un índex 6,4 i Brasil, 1,7). El patró de fecunditat dels països de majoria musulmana és molt superior al de majoria cristiana (catòlica o evangèlica) i al de països com la Xina (1,6) o l’Índia (2,4). Indonèsia, el país amb més musulmans del món, té un índex de fecunditat de 2,4, superior al nivell de reposició de les generacions, i és un dels països musulmans amb menor índex si el comparem amb Jordània (3,4), Algèria (2,8), l’Iraq (4,4), Mauritània (4,7) o la mateixa Somàlia que ja hem assenyalat. Els països cristians oscil·len entre un índex 3,0 de Filipines (excepció que confirma la regla), Bolívia (2,9) i Austràlia (1,5), Espanya (1,3), EEUU (1,8) i Colòmbia (1,4). Les dones musulmanes al món tenen una mitjana de 3 fills, superior al de les dones cristianes. El fet que comptin també amb una població substancialment més jove fa que les prediccions de creixement donin un major creixement a l’islam que no pas a altres religions.

D’altra banda, i a escala global, la religió cristiana que més creix és el pentecostalisme. Que l’islam creixi «demogràficament» a Mauritània o a Somàlia és un fet indiscutible i en certa manera poblacionalment normal. Ara bé, que el cristianisme pentecostal creixi en entorns «de missió», com per exemple en una bona part de països africans o en països de l’est europeu de majoria (almenys en teoria) ortodoxa, o que sigui a la Xina o a Corea del sud on creixi, això ja no és tan «normal». Més tenint en compte que en tots els casos coincideix amb processos de secularització més o menys intensos. El creixement del pentecostalisme al món ens permet assegurar que el cristianisme no descendirà al món en les properes dècades, sinó que més aviat creixerà no tant pel fet demogràfic, sinó pel fet de les conversions. L’anàlisi de les dades projectades de creients de l’informe del Pew Center ens permet arribar a les següents conclusions:

a) Els països europeus més secularitzats actualment augmenten el percentatge de la població que no declara cap religió. De complir-se aquesta evolució, caldria seguir afirmant que el procés de secularització és vigent i avança, almenys per a un grup de països que podríem considerar el centre neuràlgic del procés secularitzador. Per tant, això, en part, qüestionaria la tesi de la des-secularització que manté Berger en la darrera època, com a contrapunt a la tesi clàssica de la secularització del Berger inicial.

b) Els Estats Units, amb una forta presència religiosa i que ha servit per rebatre la tesi clàssica de la secularització, presenta una baixada de 12 punts percentuals en el percentatge de persones que es declaren cristianes i un lleuger augment de les que es declaren musulmanes (0,9% a 2,1%). El contrapunt és l’important creixement de les persones que no declaren filiació religiosa, que passen del 16,4% al 25,6%. Aquesta evolució indicaria que fins i tot en el país de la civilització occidental més religiós (en paraules de Samuel Hungtinton), també segueix en paral·lel la secularització, i s’espera que aquesta no s’aturi sinó que segueixi creixent.

c) Als països occidentals on es delimita el procés de secularització clàssica, particularment a l’Europa occidental, quan creix el número de persones amb una determinada afiliació religiosa ho fa en context migratori. Però el que és més interessant és que aquest creixement no només es dona en països de tradició secular, sinó també a tots els països on s’observa un diferencial important entre els índex de natalitat de les persones autòctones i els de persones immigrades.

d) Una quarta proposició que quedarà per a estudis posteriors. Els països àrabs musulmans presenten una secularització molt feble i desigual si atenem al número de no afiliats, però en tot cas aquesta tímida secularització no comporta l’obertura del mercat religiós ja que no creix la competència religiosa, sinó que més aviat pràcticament desapareix. Aquest fet no passa només en països fortament autoritaris, sinó en aquells que presenten trets d’obertura política com ara el cas del Marroc o Tunísia.

e) La majoria de països excomunistes europeus han experimentat un important creixement de les religions nacionals (una bona part de països tenen com a religió majoritària el cristianisme ortodox). Amb la democràcia han blindat la religió oficial davant d’altres religions i no han permès la constitució d’un mercat religiós plural, fet que és paradoxal amb l’arribada de la democràcia.

f) A l’Àsia, l’hinduisme i el budisme, en les seves diferents variants, creixeran per l’empenta demogràfica (cada vegada més controlada a l’Índia i a Indoxina), però no per l’acció proselitista, pràcticament inexistent. El Japó és un dels països del món amb més persones que no declaren filiació religiosa (juntament amb l’Uruguai!), i aquesta xifra seguirà en augment.

Com es pot observar, el mapa de les religions del 2050 serà un mosaic d’interès per als investigadors. Haurem de seguir aquests processos ja que alguns consideren que els conflictes religiosos encara seran la norma a nivell global.

 

Angel G. Belzunegui-Eraso
Director de la Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili

Article publicat a la revista Església de Tarragona de març-abril (n. 303)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies