El passat dia 5 d’octubre va tenir lloc l’acte d’inauguració oficial del curs acadèmic 2021-2022 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià que engloba les Facultats de Teologia, de Filosofia, l’Antoni Gaudí i l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, ad instar Facultatis. En aquest acte, la Dra. Garganté va impartir la lliçó inaugural amb el títol «Paisatge espiritual a la Catalunya del barroc: reflexions sobre art i patrimoni».

—En la lliçó inaugural va voler reivindicar la importància del barroc a Catalunya. Per què creu que ha estat menystingut en comparació amb d’altres manifestacions artístiques?

Ho ha estat fonamentalment per dos motius: un, perquè cronològicament es correspon amb els segles XVII i XVIII, quan Catalunya ha perdut força política en el conjunt de l’Estat i veurà abolida la seva autonomia després de la Guerra de Successió. Però també s’ha associat a la «decadència» en contraposició a la mitificació que es va fer, sobretot a partir de la Renaixença, de l’època medieval i els estils artístics que la caracteritzen, com són el romànic i el gòtic. Així i tot, la gran vitalitat constructiva de l’època i aspectes com l’extraordinària producció retaulística posen de manifest que, artísticament, la «decadència» no va ser tal.

—Quin llegat ha deixat el barroc al nostre país?

El barroc defineix en bona part l’skyline de moltes poblacions del país. Per exemple, el campanar de Vilanova i la Geltrú, obra de finals del segle XVII, va esdevenir el model per a la majoria de campanars del segle XVIII i fins i tot posteriors. Els esvelts perfils de poblacions per exemple del Camp de Tarragona ho posen de manifest. I és que sempre m’agrada insistir en que malgrat que Barcelona conserva exemples notables, hi ha un barroc extraordinàriament vigorós arreu del país, sigui en santuaris com el del Miracle (Riner) o el de la Gleva (Masies de Voltregà) o espais com la capella dels Dolors de Mataró.

Però m’agrada especialment destacar com algunes de les produccions més espectaculars del nostre barroc es donen especialment a les comarques de Ponent (Universitat de Cervera, Seu Nova de Lleida, santuari de Sant Ramon de Portell, les grans esglésies del Segrià o les Garrigues…) i a les de Tarragona (capelles de la Concepció i Santa Tecla a la Catedral, esglésies de l’Aleixar, amb els seus retaules conservats i la capella de Santa Fímbria; de Poboleda, Vinyols, el Catllar o el Pla de Santa Maria, per posar-ne només uns pocs exemples). Però encara, dins l’àmbit tarragoní, resulta tant o més destacable el barroc de les Terres de l’Ebre, amb la façana i capella de la Cinta de la Catedral de Tortosa o esglésies com la de Batea, una de les més espectaculars de les esglésies parroquials barroques del país.

—També apuntava que el barroc ha estat influent en el patrimoni cultural immaterial com són les festes…

Efectivament, malgrat el seu origen medieval, no podríem entendre el Corpus avui dia sense la forma que pren a l’època del barroc. Fins i tot alguns elements de bestiari com els dracs de Solsona, Vilafranca o l’Àliga de la Bisbal són obra encara dels segles XVII i XVIII i eren elements que participaven activament de les processons. També manifestacions pròpies de la Setmana Santa, com el «Desclavament» del Crist de braços articulats a la Granadella (Les Garrigues) o la Dansa de la Mort a Verges, que tal com ens ha arribat avui dia és completament barroca, amb elements com els platets de cendra o el rellotge, que són una autèntica vanitas. Moltes festes majors del nostre país conserven encara elements barrocs (les «tronades», per exemple) i, pel que fa a la Setmana Santa, és curiós comprovar com la incorporació de confraries d’origen per exemple andalús ha comportat la presència d’imatges «neo-barroques» que imiten les grans imatges andaluses o murcianes dels segles XVII i XVIII.

 Entrevista publicada al Full Dominical del 24 d’octubre de 2021 (n. 3737)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies