Metge adjunt del servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, el Dr. Sanchis és el responsable de la pastoral de la Salut de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla de Tarragona i cofundador de Cristians de la Xarxa, conjuntament amb Mn. Joan Aragonès i Ramon Fraxedas.

Amb una dilatada trajectòria i experiència en aquest àmbit el passat mes de maig l’arquebisbe Joan el va nomenar delegat diocesà per a la pastoral de la salut i les persones amb  necessitats especials. Parlem amb ell sobre els nous projectes d’aquesta Delegació.

 —Com afronta ara aquesta nova responsabilitat?

L’any 2011 un grup de professionals de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla de Tarragona vàrem sentir la crida espiritual per a seguir les petjades de Jesús misericordiós i posar en pràctica el seu missatge d’amor dins els nostres llocs de treball. Així va néixer Cristians de la Xarxa, sense complexes, amb vocació de ser exemple i testimoni d’aquest afer mitjançant la nostra tasca evangelitzadora en l’àmbit laboral de la salut. D’aleshores ençà, i com a responsable del que més endavant seria la pastoral de la Salut del nostre hospital, he participat amb goig en pràcticament tots el actes i jornades organitzades per la Delegació diocesana de la pastoral de la salut.

Gràcies al lloable tarannà dels meus predecessors en el càrrec, la Sra. Mercè Guasch i Mn. Lluís Simón, he pogut aprendre aspectes tan importants com poden ser la dinàmica dels agents de pastoral de la salut parroquials, l’acompanyament dels malalts o el dol, entre d’altres. Ells han estat el meu referent en aquest sentit i desitjo no defallir i continuar aquesta tasca misericordiosa amb ajuda de l’Esperit Sant.

 —Quines són les prioritats en aquesta nova etapa de la Delegació?

El primer objectiu de la pastoral de la salut i seguint en aquesta línia seria doncs el d’assolir la creació dels Serveis o Unitats d’atenció religiosa-espiritual dins l’organigrama assistencial dels nostres hospitals, actuant de forma coordinada amb protocols i programes conjunts. D’alguna manera podem dir que es tractaria d’unificar estratègies paral·leles a nivell de tots els nostres centres hospitalaris i així poder fer més efectiva la nostra tasca pastoral. Creiem que aquests serveis haurien d’estar formats per un equip multidisciplinari de professionals (mossèn, metge, infermera, assistent social i psicòleg). Amb aquesta fórmula es podria donar un excel·lent servei psico-espiritual que alleujaria, sense cap dubte, el patiment de molts dels nostres usuaris. A finals de novembre ja vam començar a fer les primeres gestions amb els diferents equips directius hospitalaris.

Un segon objectiu de la nostra pastoral que s’acaba de posar en marxa és el d’assolir la creació del màxim nombre possible de grups de pastoral de la salut dins els equips parroquials de l’arxidiòcesi. Actualment són molt poques les parròquies que gaudeixen d’aquest servei formalment constituït. Amb el lema Donem llum a la solitud membres de la Delegació Diocesana de pastoral de la salut contactaran amb els equips parroquials que ho desitgin per tal de realitzar col·loquis audiovisuals de caràcter informatiu, jornades pastorals i cursos de formació al respecte.

—A més de la pastoral de la salut, ara la Delegació incorpora un altre àmbit, el de les persones amb necessitats especials…

Jo penso que, en definitiva, es tracta del mateix àmbit: la salut, concebuda com a do diví. Si ens fixem en les Sagrades Escriptures, en quants passatges Jesús mostra la seva misericòrdia guaridora i de consol de malalts, minusvàlids, discapacitats, proscrits, abandonats…? La nostra missió ha de ser la de perpetuar aquest esperit d’amor i proximitat envers el patiment que viu l’altre, des de la compassió.

A banda dels que sofreixen dolor ocasionat per la pròpia malaltia orgànica o psíquica, hem de tenir cura també dels germans que pateixen mancances físiques o mentals, dels que sofreixen sociopaties o viuen en solitud la pròpia vellesa… i com no dels familiars que també necessiten del nostre escalf. Podríem dir que aquestes són les persones amb necessitats especials a les que s’al·ludia en la pregunta. Però tot configura un ens: l’acció salvífica de la misericòrdia.

Treballarem, doncs, amb aquest anhel de germanor: acompanyant, animant, revifant la fe i l’esperança enfront del desànim propiciat pel patiment. Per assolir aquest objectiu penso que seria bo i desitjable planificar accions conjuntes amb altres secretariats i delegacions pastorals de la nostra arxidiòcesi per tal d’assolir i potenciar aquest esperit de servei als altres.

Finalment, cal dir que insistirem en la importància que té la pregària com a coadjuvant a totes aquestes accions pastorals. Per tant, organitzarem trobades de pregària i reflexió tant en l’àmbit parroquial com hospitalari per tal de fer créixer el nostre esperit de servei adreçat als germans que pateixen.

Entrevista publicada al Full Dominical del 13 de desembre de 2020 (n.3692)

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies